Els petits plaers són poderosos

Permeteu-me parafrasejar la famosa frase del Capità Enciam (“Els petits canvis són poderosos”) perquè crec que s’adiu perfectament al llibre que us vull presentar.

Es tracta de 40 plaers. Petites coses que fan la vida més dolça, de Daniel Ruiz-Trillo.

Ja fa algun temps que em va caure a les mans i tenia pendent parlar-ne. Com he dit  abans he estat desaparegut del blog de Rapsòdia, i aquest llibre ha hagut d’esperar pacientment damunt la meva taula tot dient-me: què, parlaràs de mi o no? Doncs, som-hi!

Es tracta d’una obra agradable, no només pel seu contingut que ja anuncia una lectura plaent, sinó també perquè està escrit amb ofici, per algú que fa temps que posa mots un darrere l’altre (a diaris, llibres de poemes o blogs…), i això es nota.

La idea bàsica seria que els petits plaers de la vida són els que fan, de fet, la vida més plaent. Els “grans” plaers, o no duren, o són molt difícils d’aconseguir. Potser per això val més la pena saber valorar els “petits”: estan més al nostre abast i són, segurament, els que ens configuren com a persones cada dia (juntament amb els petits dolors, però això pot ser tema d’un altre llibre, oi Daniel?). I tanmateix, si no els assaborim, també se’ns escapen:

“Aquells moments corren com la moto que em portava de punta a punta de l’illa, com els peixos de colors que no vaig poder fotografiar o com l’estel que algun dia vaig enlairar per primera vegada. En un mot, són tan fugaços com l’aigua que flueix”. (EL MAR)

És un llibre, doncs, que ens proposa acceptar la vida tal com ve. Destil·la un hedonisme realista que beu de la felicitat possible, no de la utòpica (que també és necessària!). I quins són aquests plaers “reals”? Doncs, la migdiada, els mil i uns menjars que assaborim, fullejar el diari, gaudir de la natura a petits glops (al riu, al mar…), la cultura en lletra petita, o sigui, el cinema que veiem, la música que escoltem, la poesia que llegim, el Barça de Guardiola… fins a 40 en queden uns quants!

I, parlant de poesia, s’ha de dir que es nota la mà del Daniel poeta (autor de fins a set poemaris) en el to del llenguatge, en les metàfores sinestèsiques (que barregen sensacions diverses):

“Fa olor de plantes, però ara no sabria dir ben bé quines. Per sobre, el perfum més aviat fosc llisca per les ribes del riu, amb un toc de menta flotant sobre les aigües tranquil·les” (EL RIU)

en el fet d’acompanyar el text amb algun poema d’altri o propi (intuïm que és d’ell quan diu “en paraules del poeta”). I no us penseu, no és gens afectat o carregós, llegim els 40 petits textos amb la senzillesa amb què han estat redactats:

“La meva veïna, la mare de la Lili, sempre m’alegra els matins, perquè quan em llevo i vaig a la cuina o al lavabo m’omple la galeria d’una flaire que em desperta de cop” (CUINAR)

I tot i que els plaers estan descrits des de la perspectiva personal de l’autor, sovint són plaers col·lectius, compartits:

“El que a mi més m’agrada és compartir una estona en família, un espai, un dia, un instant… Els aliments semblen més bons, la beguda més fresca i els tovallons més eficaços. És la sensació que em provoca sentir-me acompanyat de la gent que m’estima.” (FER UN PÍCNIC)

Un llibre, doncs, per a llegir a petits glops. Mentre assaborim els nostres propis plaers de cada dia i aprenem a valorar-los. En els temps que corren no és poca cosa.

Bona feina, Daniel!