El fragment que he triat per a avui és un dels malsons de qualsevol mestre de literatura (o, en el fons, de qualsevol matèria): no saber traspassar als alumnes l'emoció que batega dins seu per allò que vol ensenyar. Havíem deixat l'Stoner amb aquell auguri: "vostè serà professor", com si això signifiqués un camí triomfal des del primer dia. Però -com a la realitat- aquest no és el cas. Stoner tasta, doncs, en carn pròpia el vell dilema entre el que un sap i el que sap ensenyar. Des d'aquí el meu petit homenatge als que cada dia intentem fer aquest salt en el buit davant dels nostres alumnes.
Una altra reflexió que es deriva d'aquest fragment és la constatació que la literatura pot transformar el lector (i per tant el món que descriu) si s'hi encarna.
"Però, tot just començar les classes, després de la rutina inicial
de les llistes i els plans d’estudi, quan va abordar l’assignatura i la va
exposar als estudiants, es va adonar que les sensacions que el captivaven
quedaven amagades dins seu. A vegades, quan s’adreçava als alumnes, era com si
abandonés el seu cos i observés un desconegut que parlava a un grup que s’havia
reunit a contracor; se sentia la veu monòtona mentre recitava el material que
havia preparat, i el seu discurs no traspuava ni un bri d’emoció.
Només se sentia alliberat i realitzat a les classes en què
assistia com a alumne. Allà podia tornar a capturar la sensació de descoberta
que havia experimentat aquell primer dia en què l’Archer Sloane se li havia
adreçat a classe, quan ell s’havia convertit a l’instant en algú diferent del
que havia estat. Mentre la seva ment cavil·lava sobre aquesta matèria, mentre
s’enfrontava amb el poder de la literatura que estudiava i n’intentava entendre
la naturalesa, era conscient del canvi que afectava el seu interior; i mentre n’era conscient, abandonava el seu cos
i penetrava el món que el contenia, de manera que sabia que el poema de Milton
que havia llegit, o l’assaig de Bacon o l’obra de Ben Jonson, canviaven el món
que descrivien, i el canviaven perquè en depenien."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada