 |
| Contemplant els camps d'oliveres manxecs amb companys de carrerada |
OLIVERES
Davalla la mirada cap als camps d'oliveres
que ressegueixen i reescriuen el paisatge
com si una mà incesant, invisible
en tingués cura. La veu del temps
es torna antic batec que s'alenteix
als ulls cansats que s'encenen de nou
amb els arbres i les cases que retrobes
com si miressis el passat i en ressorgissis
des d'un rostre on es fonguessin
l'infant que vas ser i l'home que envelleix en tu
amb un somrís adolorit de sal
que encara creu en un ponent i uns llavis.
Carles Duarte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada