Trio d'asos

Les recomanacions d'avui són tres:  José Antonio Marina, Gregorio Luri -un clàssic- i l'Empar Moliner.

Comencem per la darrera.

Se'm fa estrany no haver-ne parlat abans. Des que la malaurada Tatiana Sisquella li va cedir el lloc a la contraportada de l'ARA he gaudit de la prosa directa -però envoltada d'aquella fina ironia- que gasta la Moliner. He de reconèixer que, amb els anys, he canviat l'opinió que en tenia. Al principi no la desencasellava del sector Monzó, Pàmies… Em feia tota la sensació que els imitava la "pose" (posat, per als primmirats), una mica destruir per destruir, amb "aquella conyeta" que diria el nostre president. Però ha guanyat un munt d'enters, no borsaris sinó d'autoritat moral i literària. En fi, el seu article d'avui a l'ARA el trobo senzillament genial, d'aquests que despullen les misèries de tanta correcció política. Es veu que molts s'han escandalitzat perquè l'empresa que contractava les hostesses per al Saló del Còmic demanava que les participants al càsting laboral havien de tenir com a mínim una talla de mamelles del 95. I esclar, que si això és sexisme i bla, bla, bla… L'Empar toca el fons de la qüestió quan ens recorda a tots que el veritablement sexista és que hi hagi feines com la d'hostessa -o hostès- que consisteixen, bàsicament en alegrar la vista dels clients. Llegiu-lo perquè no té desperdici. I si demà encara no ho heu fet, potser el pengi en aquest blog. (Ja veurem, que estic de vacances).

La segona el gran José Antonio Marina -de qui sí ja he parlat altres cops. Procuro no perdre-me'l al suplement dominical de La Vanguardia, però avui me l'he trobat al meu ARA, al suplement Criatures. Es veu que acaba de treure un llibre sobre les pors dels nens i com fer l'aprenentatge de la valentia. Diu que una edat crucial per a tot això són els 10 i 11 anys. Ostres! si és l'edat dels meus -alumnes, vull dir-i parla, sobretot, de tres problemes que, si no es solventen, seran la causa de pors futures. La primera és que un nen/a ha de sortir de primària amb una bona comprensió lectora o, si no, ja no l'adquiriran (el subratllat és meu). La timidesa és la segona. Si un nen no la pot controlar, en entrar a la preadolescència, quan el grup d'amics comença a ser molt decisiu, pot veure's totalment sotmès pels altres. I la tercera, l'agressivitat, perquè, a secundària, aquests nens comencen a ser molt complicats de tractar. M'ha agradat que posi l'èmfasi en les famílies -ja toca, de tant en tant- ja que, segons diu Marina  aquests anys acostumen a ser tan deliciosos que els pares fàcilment obliden que cal continuar educant. I afirma també que les pors dels fills mai no són ridícules. Això és important. Són les seves pors i hem de comprendre que els fan patir. Una manera d'afrontar aquestes pors és animar el nen a buscar una manera de solucionar-les. Que hi pensi. Resulta fantàstic veure com sovint el mateix nen troba una bona solució.

I, per acabar, Gregorio Luri, que comenta les darrers resultats de PISA -Trepitja per alguna consellera balear- sobre la resolució de problemes. Resumint moltíssim, dues idees:

• "¿Per què si diem que volem que els nostres fills siguin creatius, autònoms i crítics, sembla que creixin acomodaticis, dependents i fràgils?" (de la revista The Atlantic).
• Potser, en comptes de plantejar-nos tantes reformes metodològiques, "si de veritat volem millorar, hauríem d'aprendre alguna cosa dels primers de la llista. Però això ni ens ho proposem, perquè els de dalt de tot es caracteritzen, precisament, per aprendre molt treballant molt."

Doncs això, a treballar! Bé, jo penso descansar uns dies per a tornar a prendre-m'ho amb totes les ganes!! Bona Setmana Santa!