Carta a l'Amadeu Rosell (i al Kepa - ja li faràs arribar)

Kepa Junkera i Amadeu Rosell van passar divendres per l'escenari de la Fira Mediterrània. Foto: Àlex Gómez Ribera

Diu la teoria dels graus que estem a sis graus de conèixer qualsevol persona del planeta. Bé, doncs, en aquest cas s'ha demostrat que estic a dos graus de conèixer el Kepa Junkera. Un, si et descompto a tu Amadeu, que ja et conec. 

I és que aquest músic manresà afincat al Ripollès de tota la vida -com se sol dir- ha tingut la sort de tocar al costat d'un monstre musical com aquest acordionista basc. Sort és un altre dir, perquè segur que s'ho ha treballat de valent. Coneixent l'Amadeu no en dubto gens. I n'estic molt content per ell i la gent com ell que va fent aquesta feina de formigueta, lluny dels focus, poc agraïda i encara menys reconeguda. I ja està bé que, de tant en tant, ni que sigui puntualment, algú de la categoria del Kepa vingui a reconèixer la tasca de l'Amadeu.

Sento a més -deixa-m'ho dir- una enveja (no sé si sana o no) de no poder ser al teu costat (i del Kepa és clar) en aquests moments. Per als que ens llegeixin deixa'm dir-los que sí que hem tocat junts algun cop, i no fa massa, celebrant homenatges a un altre monstre, Pete Seeger. Perquè, per si no ho saben, ets també un peteseegerià fins a la medul·la.

Felicitats, Amadeu! (i si us fa falta un guitarrista, o el que sigui, per al proper concert, ja saps on sóc).

Una abraçada

Si voleu saber-ne més llegiu-ho al Manresainfo.cat.