100 situacions extraordinàries a l'aula

 

Encara que ja hagi passat més d'una setmana no vull perdre l'oportunitat d'explicar-vos quatre coses de la presentació del llibre "100 situacions extrordinàries a l'aula" de Jordi de Manuel i Paz Monserrat. 

D'entrada agrair als autors la seva presència, no només perquè sense ells la presentació perdia una mica el seu sentit, sinó, sobretot, perquè les seves paraules ens van ajudar a endinsar-nos en l'univers que ha fet possible aquest llibre. Lectura recomanada per a tot aquell que tingui algun interès en l'educació en els nostres dies.

Tant el Jordi com la Paz van acompanyar la presentació de la Mònica i jo amb informacions molt interessants sobre la gènesi i el procés de creació. Està clar que els dos estan més que entusiasmats amb la seva feina com a docents -sense això no s'entendria el llibre-, però també va quedar palès que el seu ofici com a escriptors els va permetre abordar el repte amb unes eines ben esmolades. La seva experiència com a docents pesa, és clar, però potser més important que això és com han sabut traslladar aquesta experiència -i la de molts altres companys que han col·laborat en el llibre- a l'hora de reflectir unes vivències de manera extremament respectuosa amb el fet educatiu. L'ofici també els ha servit per a saber explicar les "anècdotes" des de diferents punts de vista, fet que permet al lector posar-se en la pell dels docents sí, però també en la dels alumnes, d'algun monitor de colònies o des de la perspectiva dels pares preocupats per l'educació dels seus fills. En fi, una galeria de mirades que atorga al llibre un valor afegit. Ja se sap que, en qualsevol tema, cadascú té una visió personal i en aquest cas transferible gràcies a la feina dels dos autors.La compenetració ha degut de ser molta perquè, malgrat ser un llibre escrit a quatre mans, no se'n nota la diferència, ni en l'estil ni en l'aproximació a cada una de les històries.

No voldria deixar de comentar l'excel·lent ambientació de la sala a càrrec de la Mònica Gispert. Els seus dibuixos i cartells van omplir de color -mai tan ben dit- la sala de l'Agrícol.

Deixo per d'aquí uns dies penjar en aquest blog la ressenya del llibre, quan surti al setmanari El 3 de vuit.

Valguin aquestes paraules per a destacar que va ser un acte molt agradable i que el públic assistent va seguir amb atenció i interès. Gràcies al Grup de Mestres de l'Alt Penedès, organitzador de la vetllada i sopar subsegüent en homenatge al Dia del Mestr@, Memorial Rosa M. Ametller. Gràcies també a la llibreria l'Odissea que va aportar-hi l'ingredient bàsic: el llibre!!