Fa quatre dies us descrivia el cel de posta d'hivern i com, des del terrat, observava el retorn dels estornells cap al seu lloc de dormida, prop de casa. A les fotos no vaig aconseguir que els estornells quedessin enfocats i el Pons em va suggerir de filmar-los. I això vaig fer uns dies més tard. Armat del mòbil vaig anar a la cacera d'aquests ocells negres que no tenen gaire bona fama (després sabreu per què). Em va costar una desena d'intents però al final vaig poder captar el vol d'un d'aquests estols amb la lluna com a rerefons.
Tot acabaria aquí si no fos que aquests dies m'ha caigut a les mans -serendipity total!- aquesta història deliciosa sobre un estornell que no sabia volar perquè des de ben petit només volia llegir i, esclar, no li quedava temps per a aprendre les coses normals que un estornell ha de saber, cosa que sí feien els seus companys. Calvin, es diu aquest ocell lletraferit. Un conte boníssim que "hauria de tenir un lloc reservat, durant els propers anys, a les biblioteques, les aules d'educació primària i les famílies que estimen el llibres." (Kirkus Review). Les il·lustracions són divertidíssimes i molt tendres.
I ara que hi penso, jo diria que l'altre dia vaig veure en Calvin. No n'estic segur, passen tan de pressa… Em va semblar que duia un llibre al bec…
I com que no puc acabar sense un poema, aquí us regalo aquest del Celdoni Fonoll on s'aclareix una mica la mala fama dels estornells. I això que ell parla dels estornells vulgars, els d'aquí (Sturnus vulgaris). Per què em sembla que aquests que veiem aquí són estornells negres (Sturnus unicolor), una espècie al·lòctona que s'ha anat imposant a l'anterior.
Celdoni Fonoll, Veus d'ocells. Lynx edicions. 2000 Il·lustració de (no he trobat la cita exacta. En tot cas és d'algun d'aquests: Francesc Jutglar, Àngels Jutglar, Toni Llobet, Albert Alemany o Jan Wilczur)
August: a mi em va agradar aquella foto impossible dels estornells fugaços. En aquella entrada ja t'ho vaig voler comentar, però en vaig perdre l'ocasió, i ara m'alegra que hi tornes. A la ciutat diuen que destorben molt, però veure'ls volar al camp, en aquells núvols negres tan flexibles és un espectacle.
ResponEliminaI llegint-te m'ha vingut al cap un haiku d'un poeta en llengua castellana que m'agrada molt: Antonio Cabrera. Si m'ho permets, te'l copie ací:
ESTORNINO (Sturnus sp.)
Otoño urbano.
El crepúsculo bulle
hasta apagarse.
Els núvols flexibles i elàstics són un espectacle tant a la coutat com al camp. El problema és quan s'aturen a milers en un petit espai.
ResponEliminaPerò igualment són bonics.
Que maco aquest conte!!! Em cau bé en Kelvin!!
El buscaré pels meus néts!
Gràcies M Josep per les teves paraules i aquest haikú tan bonic.
ResponEliminaA mi també m'encisa veure'ls en aquells estols que es mouen com un sol ésser. Dormen prop de casa, en una petita pineda i m'agrada passar-hi per sota i escoltar-los abans d'adormir-se. sembla que facin una festa!
Carme, aquest conte t'encantarà a tu també. Els dibuixos són fantàstics i la història una delícia. A més ensenya que llegint s'aprenen moltes coses… que fins i tot a un estornell com en Calvin poden ser útils!
ResponEliminaQuina bona idea filmar els estornells, fins i tot se sent el soroll del vent... Temps enrere els solia veure al matí quan marxaven de Barcelona i al capvespre quan anaven a dormir...
ResponEliminaEls pagesos tenen una bona part de raó quan diuen que els estornells són una plaga, pensa que cada vegada que s'aturen en un olivera, agafen tres olives, una amb el bec i una amb cada pota...
Aquest llibre fa cara de ser molt bonic, a veure si el trobo!
Petonets.
La idea de filmar-los -ja ho dic- va ser del Pons, i la veritat és que és bonic veure'ls en acció. Sobretot quan fan aquesta mena de "vals", tots junts alhora. Si busques per internet hi ha veritables joies.
ResponEliminaEntenc també als pagesos, i això que m'expliques de les olives ja ho havia sentit a dir. És molt gràfic!
El llibre de l'estornell que no sabia volar és una delícia. T'agradarà molt, ja ho veuràs.
Una abraçada, Roser!
una vegada més en Pons tenia tota la raó, sorpresos? ;)
ResponEliminapasso a saludar-te i em trobo amb un vol dansa dels estornells !
ResponEliminaEncantat de rebre't Elfree. I els "meus" estornells també!
ResponEliminaComença a ser preocupant que la gent vagi fent cas al Pons... veient el seu avatar cada cop més crec que estem davant d'un "Gran Hermano" den el sentit de Huxley i el seu Món Feliç...
ResponEliminaSobre els estornells és exactament com diu la Carme: quan s'ajunten en grans estols (aquest hivern he contat estols de més de 4.500 exemplars per la plana de Lleida) poden malmetre ràpidament collites (les aulives que diuen a les terres de l'Ebre) o els cotxes aparcats sota els dormiders (com a la rambla de Figueres). Són gamberros però xulos!