FER-SE GRAN
La mare és petita
i tu no saps com créixer
per sostenir-la.
Sònia Moll, I Déu en algun lloc.
Jardins de Samarcanda. Edicions Cafè Central / Eumo Editorial
Mentre preparo una ressenya d'aquest preciós -i tristíssim- llibre de poemes, comparteixo amb vosaltres uns dels millors versos. Avui no tinc més paraules. Que parlin ells.
Tens raó August es poema ja ho diu tot... És molt real, a mi em va tocar amb el pare i la mare i és tant trist, perquè es tornen petits com infants i necessiten que els mimis i sovint et sents impotent.
ResponEliminaBon vespre.
Sí, és una situació per a la qual no estàs preparat. Una cosa és haver de tenir cura dels pares, l'altra és que la persona es vagi fonent davant dels teus ulls. Molt dur. Gràcies pel teu comentari.
ResponEliminaRecordo que en aquestes situacions la mare encara em donava força a mi. Suposo que es tracta del creixement del poema, d'aquella empenta que sempre donen les mares.
ResponEliminaForma part del que som, tot i no estar mai preparats com molt bé dius.
Una abraçada.
Ma mare ja no pot donar-me forces, bé, almenys no conscientment. Hi ha algun cop que sembla que tingui un besllum de lucidesa però només és una espurna que desapareix de seguida, com un miratge.
ResponEliminaEm fa patir més mon pare. Veure la seva parella de tota la vida desfer-se així…
Gràcies per les teves paraules.
Una abraçada.
August
Jo també he viscut això, la meva mare, va morir 6 anys abans que morís el seu cos. Ella ja no hi era.. Quina tristor, pervtots, però com dius tu, pel meu pare.
ResponEliminaNo puc evitar de trobar la vellesa trista, en general i especialment en aquestes condicions...
Molta força, August, i una abraçada de les de veritat.
Gràcies, Carme, per les teves paraules d'escalf i per la teva abraçada sincera.
ResponEliminaJa fa temps que el contacte amb la vellesa (de ma mare i del meu sogre) ens ha posat en contacte amb una realitat gens agradable. Un es planteja moltes coses sobre la dignitat humana, especialment la cruesa d'acabar la nostra vida d'una manera que es resisteix a anomenar-la així, vida.
És el que hi ha, però, i estarem fins al final. Ells van ser-hi a totes quan nosaltres començàvem. La torna és més que justa.
Una abraçada ben forta, Carme.
August
És ben bé així, August.
ResponEliminaUn poema tendre encara que és la dura realitat a moltes cases.
Mumarona va morir a principis de l'estiu passat, després de més de quinze anys atrapada per l'alzheimer. No puc dir si la vaig saber "sostenir" com necessitava, assumir el seu canvi em va portar molt de temps i acceptar aquests moments lúcids com a respostes, molt més. Però el que si sé és que quan estava amb ella, em sentia més serena i en pau.
Una aferradeta ben forta.
Hola Lluna!
ResponEliminagràcies per les teves paraules de comfort. Em sap greu saber això de ta mare… Tens raó, és una dura realitat a moltes famílies. A mi també em consola pensar que estic al seu costat en la mesura que puc. I sobretot que faig costat al meu pare, que és qui ho pateix més.
Una forta abraçada.