Un tast -exquisit- de Roald Dahl

Potser perquè sóc un fervent admirador de Roald Dahl, o perquè el títol ja em feia sentir complicitats  amb les meves adoptades arrels penedesenques, o, segurament, perquè me'l van regalar uns amics a qui aprecio molt i en qui confio a cegues en temes literaris… Sigui per la raó que sigui, sabia, abans de llegir-lo, que aquest llibre no em decebria. I no només no ha estat així, sinó que ha superat àmpliament les meves expectatives.

Sí, ja sé -direu-, començo molt fort i això es pot pagar al final. Però en aquest cas l'aposta que faig no té cap risc, ho sé. Com ho sap un dels protagonistes de "La cata" (tast en català, per quan hi hagi la traducció a la nostra llengua). Ho entendreu d'aquí a una miqueta si teniu paciència.

M'explico. 

Des de fa molt anys que llegeixo Roald Dahl. Sóc mestre -ja ho sabeu- i a més un apassionat de la lectura. Per tant, el dia que vaig descobrir el primer llibre de Dahl (ara no recordo quan ni quin va ser, però és possible que fos l'excepcional Matilda, que sempre ha estat el meu preferit, juntament amb El Gran Amic Gegant), hi vaig veure unes enormes possibilitats per a engrescar els meus alumnes en la lectura. L'altre dia en parlàvem en Xexu i jo al seu blog, amb motiu de la ressenya que va fer de Charlie  and the chocolate factory. Però això -com diria algú- "avui no toca".

El que vull dir és que, després de tots aquests anys de llegir i fer llegir Dahl a l'escola, no m'havia topat encara amb cap obra seva per a adults (si considerem que les seves obres infantils no són per a adults també, cosa que, des d'aquí ara mateix em nego a acceptar). Així que, quan vaig obrir el paquetet de regal i va aparèixer aquesta bellíssima coberta vaig ser un lector feliç perquè sabia que m'esperava una lectura àcida i mordaç però alhora divertida, amb espurnes de tendresa i, sobretot, amb un alt nivell literari.

I sí, us puc confirmar fil per randa tot això. 

Des de la primera línia del relat vaig quedar enganxat i, tot i que hagués pogut llegir-lo d'una sola tirada (l'obra escrita ocupa a penes una trentena de pàgines), l'he anat allargant per allò d'ajornar el final.

Només dues ratlles de l'argument (quatre ja serien massa en una obra tan breu): el narrador acut, en companyia de la seva dona, a un sopar a casa de Mike Schofield, un corredor de borsa anglès. Allà coincidiran amb el famós gastrònom Richard Pratt. Com sol ser habitual, Pratt voldrà demostrar els seus profunds coneixements sobre vins fent una juquesca amb l'amfitrió. Aquest cop, però, l'aposta pujarà molts enters i crearà un clima de tensió excepcional que no es resoldrà fins al final de l'àpat. Evidentment, no penso explicar com.

Com els grans mestres del conte curt, Dahl ens presenta els elements indispensables per a la història. No hi sobra res, tampoc en falta cap. Es recrea dibuixant-nos l'escena d'aquest sopar amb una lentitud exasperant però que ajuda eficaçment a crear en el lector la necessitat imperiosa de seguir llegint per veure el desenllaç de tot plegat. Entremig podem assistir al descomunal desplegament de dots de Pratt pel que fa a la seva capacitat d'analitzar un vi i totes les seves qualitats. Podríem dir que el relat es converteix gairebé en un model sobre com fer un tast, però el nostre interès com a lectors va molt més enllà d'això i queda atrapat literalment per l'atmosfera de suspens creada per Dahl. 

No seria just parlar d'aquesta edició sense fer esment de les il·lustracions d'Iban Barrenetexea. A mig camí entre la caricatura i el preciosisme en la descripció dels decorats, o, més ben dit, combinant aquests dos estils, els dibuixos de Barrenetexea aconsegueixen convertir-se en una segona lectura de l'obra. Estan intercalats entre les diverses seqüències del sopar i comparteixen el protagonisme amb la literatura ja que ens permeten anar seguint -aquest cop visualment- la història, gairebé com si de un còmic es tractés. El to caricaturesc dels dibuixos lliga a la perfecció amb l'estil irònic de Dahl. I és clar, si citem l'il·lustrador no seria just oblidar el traductor, Iñigo Jáuregui, gràcies al qual els mots de Dahl ens arriben en un castellà ric i efectiu alhora. No puc opinar si estan a l'altura de l'original perquè ni el tinc a mà ni els meus coneixements inexistents d'anglès m'ho permetrien. Només puc dir que aquesta lectura m'ha causat un profund plaer i imagino que alguna cosa hi deu tenir a veure qui m'ho ha fet entenedor.

Res més, llanceu-vos sense xarxa a la lectura d'aquesta petita joia (petita per l'extensió, només). 

El llibre permet, a més, convertir-se en un regal excel·lent si voleu fer content un amic o amiga lector. Nordica libros s'ha preocupat de fer d'aquest conte un objecte preciós, d'aquells que agrada tenir a les mans, fins i tot abans de descobrir el tresor que amaga dins les seves pàgines. I no cal dir que, amb més raó encara, després.

Nota: No voldria acabar aquest post sense convidar-vos a visitar el blog de Lola Casas, una poeta especialitzada en poesia infantil que és, alhora, una gran coneixedora i divulgadora de l'obra de Roald Dahl. Si el llegiu coneixereu l'entranyable relació que va mantenir amb l'autor, sempre acompanyada dels seus alumnes.