diumenge, 15 de març del 2015

Inventari incipient de primavera





















  • Uns quants pinsans, cueretes i, potser, un lluer, rondant per les vinyes.
  • Un picot verd -crec- sentit vora la riera (sempre tan escandalós i rialler).
  • Un ciclista que l'altre dia era pagès. Una xerrada més.
  • Unes mates de vinca, ben florides.
  • Un matí assolellat -però fresquet- de principis de primavera.
  • Una cotxa cua fumada fent un ball-de-cua.
  • La masia de Can Barceló, blanc resplendent.
  • Una finestra amb cortina de ganxet.
  • La Creu de Can Barceló, sempre esperant-me.
  • La carena que puja i baixa: Argilaga, Samuntà.
  • Mirar al lluny la serra de Font-Rubí i, més enllà, imponent, Montserrat.
  • Ensumar l'almesquí i comprovar que fa una olor dolça.
  • Unes petjades de gos que creia de guineu, mèu mèu.
  • Travessar un cop més el riu Foix -fet una riera-, avui amb aigua.
  • Albirar Vilafranca des de la Torre de l'Aigua i saber que "ja sóc a casa".
Comptat i debatut… uff! Això no té preu.

19 comentaris:

  1. Ui, August, els inventaris no es fan al final? És una mica el món al revés això...Sigui com sigui, tot això que has vist i ens expliques en aquest post literari-fotogràfic, és una preciositat. M'encanta la masia i aquesta cortina de ganxet a la finestra. ( no es veu ningú que espiï)
    I tens tota la raó tot això no té preu!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja has vist que he afegit "incipient" a l'inventari. Em venia de gust fer una mena de recull del que he gaudit aquest matí de primavera "avant la lettre". He estat molta estona abans no he triat quina imatge volia posar a l'inici del post, però al final la que m'ha acabat captivant més és aquesta de la masia de Can Barceló. La trobo esplèndida! I tens raó: no es veu ningú espiant… Hi paso molts cops i excepte un cop que jo recordi, sempre està tancada. Els propietaris deuen viure a la capital -penso jo...

      Elimina
  2. Doncs una bonica sortida... les fotografies són teves? Realment boniques, tenen un relleu espectacular, la de la porta amb la paret encalada sembla que t'hi pots deixar les ungles gratant-la...

    P.D. La cotxa era cua-roja? Si és així, enhorabona, doncs deu ser de les primeres que arriben.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ignasi, sí, les fotografies són meves. Tinc un mòbil nou que les fa força bé, tot i que algun cop les sobreexposa. Referent a la cua-roja, m'he equivocat -com l'altre dia-, volia dir cua fumada. De fet, tampoc l'he vista tan bé com per assegurar que no fos la roja, però, pel que dius, és una mica improbable, oi?
      El crit o cant del picot verd l'he sentit molt bé i després a casa me n'he assegurat amb unes gravacions que tinc.
      La imatge de la masia amb aquesta paret tan ben encalada a mi també m'ha agradat de seguida. Mira que hi passo cops, però sempre m'aturo a admirar-la.

      Elimina
  3. I tant que sí, aquests matins assoleiats no tenen preu.
    Jo ahir vaig caminar tres hores prop de la síquia de Manresa, quina delicia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, el camí de la Sèquia de Manresa és un dels més bonics que recordo. Només n'he fet trams però és preciós. Anar caminant al costat de l'aigua que t'acompanya és molt agradable. I si a sobre fa un bon dia…

      Elimina
  4. Moltes ganes tens tu de primavera, eh! Queda una setmaneta, i aquests dies està nevant a cotes baixes, calma! Ara comencen els mesos de calor que a mi no m'agraden tant. Un que ja està esperant la tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis que vulgui avançar el temps. Només m'agrada gaudir-lo al màxim, sigui el que sigui. M'agrada l'hivern, m'agrada la tardor, m'agrada l'estiu… i esclar, la primavera! I tot acaba cansant, per això està tan bé el clima que tenim, tan variat. Cada temps té la seva gràcia, encara que he de reconèixer que suporto millor els excessos de fred que no pas de calor. Però ara no t'avancis tu, que a la calor encara l'hi falta molt!

      Elimina
  5. Un inventari molt bonic... Tot i que jo noméspuc veure una foto i em sembla que m'estic perdent alguna cosa... Tornaré.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu, Carme. El que no veus és una presentació de "diapositives" d'un àlbum del Picassa. No crec que hagis de tenir res especial per a veure'l. Potser, senzillament, et triga a carregar-se…
      Espero que ho puguis veure. Mentrestant, que tinguis un bon dilluns!

      Elimina
  6. Un inventari preciós, amarat de poesia.
    La ruta m'és familiar... i això encara la fa més bonica als meus ulls.

    ResponElimina
  7. Sí, els camins que ja coneixem tenen un doble encant: la familiaritat i la sorpresa que, malgrat tot, ens deparen cada cop que els fem. Bon dia, Roderic!

    ResponElimina
  8. Quina excursió més productiva!! Productiva en bellesa plàstica i sentimental. Bellíssima la masia, la seva porta, la seva finestra...
    I els paisatges amb els ceps que preparen el vi i Montserrat i altres serres al fons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan tornes a casa després d'un matí així tens la sensació que ets més ric que quan vas sortir...

      Elimina
  9. digues que si, aprofita quan fa sol per sortir que quan plou és dia pels cargols i prou xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. També m'agrada sortir en dies on el temps no acompanya tant, i notar la frescor o la humitat, o el vent… però, desenganyem-nos, som animals de confort i el sol ens dóna vida i alegria!!

      Elimina
  10. Un preciós maridatge (sense conveni matrimonial) entre imatge i poesia. Platonisme entre ull i llengua (llengua muda amb sol·liloqui interior; introspecció que vola cap a l'escriptura). Llistat que podria ser el testament de les roderes de la bici, encurosides amb el paisatge, tot flairant sintonies d'ales cantores. L'albinisme de la massia en la corva m'invita a la puresa emocional. Ignoro si l'almesquí no va brotar d'aquells versos del Salvat-Papasseit: "Res no és mesquí". En el ganxet de la finestra s'adorm, fet filigrana, el cabdell d'Ariadna. Pels laberint de les hores, un ciclista dibuixa mots alats dins la càmera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, Miquel! Això teu si que és una prosa amarada de poesia… M'ha agradat això del "testament de les roderes de la bici", testimoni mut d'aquest matí tan agradable. I l'almesquí hagués pogut arrelar en aquell vers de Papasseit: "perquè la cançó canta en cada bri de cosa". I al ciclista ja li agrada dibuixar mots alats si sap que altres ulls se n'ullprenen…

      Una abraçada, Miquel!

      Elimina
  11. M'agraden les llistes i aquesta relata molt bé la teva passejada. Prenc nota per fer-ne una a la propera caminada que faci.

    ResponElimina