 |
| Maria-Mercè Marçal. Autor desconegut: treta d'aquí. |
Vuit
de març
Amb
totes dues mans
alçades
a la lluna,
obrim
una finestra
en
aquest cel tancat.
Hereves
de les dones
que
cremaren ahir
farem
una foguera
amb
l’estrall i la por.
Hi
acudiran les bruixes
de
totes les edats.
Deixaran
les escombres
per
pastura del foc,
cossis
i draps de cuina
el
sabó i el blauet,
els
pots i les cassoles
el
fregall i els bolquers.
Deixarem
les escombres
per
pastura del foc,
els
pots i les cassoles,
el
blauet i el sabó
I la cendra
que resti
no la
canviarem
ni per
l’or ni pel ferro
per
ceptres ni punyals.
Sorgida
de la flama
sols
tindrem ja .la vida
per
arma i per escut
a
totes dues mans.
El fum
dibuixarà
l’inici
de la història
com
una heura de joia
entorn
del nostre cos
i
plourà i farà sol
i
dansarem a l’aire
de les
noves cançons
que la
terra rebrà.
Vindicarem
la nit
i la
paraula DONA.
Llavors
creixerà l’arbre
de l’alliberament.
de l’alliberament.
Maria-Mercè Marçal
Perquè tant de bo arribi un dia que no calgui celebrar un dia de la dona.
Mentrestant, persistirem CADA DIA.
Mentrestant, persistirem CADA DIA.
El poema està molt bé. M'ha agradat aquest record del temps en que es cremaven bruixes. Un temps que encara persisteix en alguns llocs.
ResponEliminaSerem lliures perquè ho volem ser i ningú ens ho podrà impedir.
PD: August, m'has deixat un missatge al bloc que he eliminat sense voler. Disculpa. El pots recuperar? Gràcies.
Sí, Consol, el temps sembla cíclic i s'entesta en demostrar-nos que el que havíem aconseguit es torna a perdre, en tants camps… per tornar a començar la lluita.
EliminaPD: Ja he tornat penjar el comentari al teu blog.
8 de març i Marçal, no podia ser d'altra manera!
ResponElimina"Vindicarem la nit/ i la paraula DONA": exacte, la dona es correspondria amb la nit, la intuïció, l'home amb el dia, la raó.
Segurament, Helena, hi deu haver una explicació fins i tot biològica per a aquestes diferències entre sexes (em refereixo a les més psicològiques, les fisiològiques són evidents). Però jo em rebelo una mica quan establim aquesta dualitat home/dona on uns són raonables i els altres intuïtius… No podríem treballar perquè aquestes "capacitats" - si és que de veritat són patrimoni de cada sexe- puguin ser compartides i "apreses" mútuament?
EliminaI sí, dir dona i poesia és dir M.Mercè Marçal!!
Tens raó, he estat simplista, August. Però les dicotomies m'agraden!
EliminaEncara que no conec molt profundament l'obra de Maria Mercè Marçal, sempre m'he reconegut molt lligat al seu sentiment i als seus anhels de llibertat.
ResponEliminaAugust, has proposat un poema molt adequat per reivindicar el paper de la dona, lluny de les antigues dependències que les subordinava a les injustícies que perpetrava el masclisme dominant.
Encara resta molt camí a fer.
He sabut que ets mestre. La meva filla també ho és. Compartiu el neguit per un món millor, sense distincions.
Sí, la poesia de la Maria-Mercè Marçal cobreix molts àmbits, també el de la lluita nacional. Com diu la seva famosa DIVISA:
EliminaA l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Els mestres compartim, en general, moltes de les lluites per un món millor. Al cap i a la fi treballem amb el futur davant nostre.
Una abraçada, Xavier!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÉs ben ve ella a la foto, jo vaig tenir el plaer d'entrevistar-la fa uns anys; l'entrevista és al meu bloc, a la pestanya que posa "radio poètica"...Si em permets afegiré aquests versos seus tan coneguts:
ResponElimina"A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
Avui fent "zaping" m'he topat amb comentari que m'ha agradat molt. No sé ni quina emissora era. Es veia una dona virtual que caminava i un peu de foto que deia:
"Si hoy te felicitan, diles que mañana también será tu dia".
Bon vespre, August.
Gràcies, M Roser, hi aniré a escoltar-la. És una persona que sempre m'ha interessat molt, no només per la seva lluita sinó també per l'alta qualitat de la seva poesia.
EliminaVeig que tu ja havies afegit la DIVISA quan l'he posada al comentari del Xavier. Ho sento no ho havia llegit. Ben mirat, no fa cap mal repetir les seves paraules.
Això que em dius del peu de foto està molt bé. M'ha fet pensar en un tuit que he llegit on es veia una iaia escrivint una pintada on deia: "Oblida'm el dia d'avui i fes-me costat els altres 364". L'he trobat també molt encertat.
Bon vespre, M Roser.
Tampoc me n'havia adonat, però no hi fa res com més es repeteixi més clar ho tindrem...
EliminaUn dia com avui no pot faltar M. Mercè Marçal, tot un símbol de moltes coses. Tant de bo arribe un dia en què ja no ens calga recórrer a un DIA DE LA DONA.
ResponEliminaTotalment d'acord, NovesFlors. Mentrestant, dia a dia, farem el possible per fer-lo innecessari.
EliminaM. Mercè Marçal, sempre ha estat un referent en moltes lluites. I una gran poeta!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÉs una joia, aquest poema i fa de bon llegir i rellegir.
ResponEliminaI és una felicitat sentir-nos acompanyades per aquests homes, avui n'he llegit uns quants, que sou tant bons companys de viatge. Per homes de veritat.
"Sols tindrem ja la vida / per arma i per escut / a totes dues mans." Que fàcil que sembla i que difícil que ens ho posem tots plegats (uns més que altres, esclar).
EliminaCelebro que t'hagi agradat el poema i també que hagis pogut comprovar que, en aquesta lluita diària, no esteu soles.
Una abraçada.
Jo que soc jove encara veuré quan arribarà aquest dia ;)
ResponEliminaQue els déus t'escoltin!
EliminaM'encanten els comentaris d'en Pons.
ResponEliminaSobre MMM i el seu poema, no cal dir-ne res més. Aquest any he fet un poemeta també dedicat a les bruixes, per a aquella falla d'Oliva que ha dedicat el seu llibret a les dones. És molt més senzill que aquest poemàs de la Marçal, i espere que el gran públic faller l'entenga. Ja us l'ensenyaré. Salut a mars!
Gràcies Maria Josep, pels teus comentaris.
EliminaSí, en Pons és, senzillament, inefable (ara que no ens sent).
Esperem aquest teu poema dedicat a les bruixes valencianes -imagino.
Una forta abraçada!
PD: Saps que quest any el Premi El Lector de l'Odissea ha recaigut -per primer cop, crec- en una autora valenciana? Raquel Ricart. Vaig poder parlar amb ella i li vaig parlar de tu. Em va dir que et coneixia.
Ben bonic, fins i tot per un lerdo com jo... Abraçada!
ResponEliminaJa ho veus, Ignasi, la poesia a més de bonica pot ser també una eina de lluita. Celebro que t'agradi. Una abraçada!
Elimina