Pesca de Sant Jordi

Ahir, fent cas als bons consells de Jaume Subirana, vaig fer "Pasqua abans de Rams" que, en aquest cas vol dir fer la compra de Sant Jordi uns dies abans. Això et permet buscar tranquil·lament el que t'interessa -sobretot si no són novetats estrictes- i poder deixar el dia de demà per al que val la pena fer que és passejar i gaudir de l'ambient de les parades de llibres.
I aquesta que teniu a sobre és la meva "pesca" santjordiniana. La meva i la de la Mònica. Jo tenia clar que volia poesia, fa temps que tenia alguns títols pendents. A més em ve molt de gust de llegir-ne. Tenia "mono", vaja. Ahir  em vaig regalar un petit ritual de "bateig" poètic: obrir cada llibre per una pàgina qualsevol i deixar que un primer tast a l'atzar em seduís. Vaig retrobar aquell to serè però, elegíac, de Joan Margarit. El vers contundent i tendre alhora de la Marta Pérez va situar-me en l'òrbita del climateri vital -i poètic-. Em va semblar notar aquella saviesa i elegància que només destil·len els grans poetes com Francesc Parcerisas. Vaig tenir una primera cita -sempre neguitoses, per l'expectativa- amb el darrer Francesc Garriga. Crec que en tindrem d'altres amb ell, i molt fecundes. I l'Anna Gual va clavar-me un mastegot poètic -amb tot el carinyo- amb un primer poema que em va fer sentir aquella sensació de les coses que, perquè no són fàcils, seran molt més gratificants.
Vaig comprar a ulls clucs el darrer llibre d'Erri de Luca. Tinc ganes de llegir-lo en un altre registre que no sigui el de la prosa poètica que li he tastat fins ara. Una mica d'aliment intel·lectual i de revolta de l'ànima. Amb Monteagudo tinc ganes de retrobar les esplèndides sensacions que ja he viscut a Fin, a Brañaganda o a Marcos Montes. Invasión fa pinta de ser un excel·lent llibre.
A Foenkinos tampoc no el descobriré ara. Només que tingui una part de la tendresa i la gràcia d'Els records o La delicadesa ja em sentiré agraït.
Els dos darrers llibres són una nova coneixença. Del Bosch "romàntic" n'esperem molt. I de Lila, de Marilynne Robinson no en sé res. M'he deixat aconsellar per la meva llibretera de confiança, la Rosa. I estic segur que l'encertarà.

Ja ho veieu, és aquella emoció de "l'abans de" llegir. Com tots els abans de un moment molt especial.
Per cert, demà, segurament no podré passejar gaire perquè, com gairebé cada any, estaré donant un cop de mà als de la meva llibreria, l'Odissea. Si veniu per allà, a la Rambla de Vilafranca, ens hi trobarem.
I, tant si veniu com si no

QUE TINGUEU UNA EXCEL·LENT DIADA DE SANT JORDI!!