Ahir, gràcies al Grup de Mestres de l'Alt Penedès - i a l'amabilitat dels responsables del museu- vam poder visitar les "entranyes" del Museu del Vi de Vilafranca (ara
VINSEUM, Museu de les cultures del vi de Catalunya). Sí, ho heu llegit bé: entranyes, un mot que potser no suggereix coses gaire agradables però que descriu a la perfecció la singularitat de la visita. Guiats per la Carmina, la restauradora i conservadora del museu, vam poder accedir a les sales on s'emmagatzema el variadíssim fons que, de moment, no es pot posar a la vista del públic. I és que aquesta institució -que data del 1945- està immers des del 2007 en un ambiciós procés de reconstrucció. Però això és un altre tema.
El d'ahir va ser comprovar la feina ingent que suposa catalogar, desmuntar, restaurar, endreçar, protegir… tot aquest patrimoni que, a més, està compost de tota mena de peces: pintures, escultures, ceràmica, pessebrisme, col·lecció ornitològica -ous inclosos-, geologia, monedes… Tot això, és clar, a més del nucli del museu que inclou, òbviament, les peces lligades al món del vi.
|
Les pintures emmagatzemades, esperant temps millors |
|
Un cartell de "la més típica" de 1928 |
|
Un cames llargues (Himantopus himantopus) tret de la seva caixa d'arxiu |
|
Un fragment d'un diorama de la col·lecció sobre la vinya i el vi (acompanyat de la foto original) |
En fi, va ser una estona molt agradable i interessant. L'entusiasme de la Carmina per la seva feina ens va captivar a tots i totes. Una feina callada i solitària que ningú sap on portarà, més enllà de la catalogació estricta i la conservació de les peces. A la sortida em va envair el pensament que el nou projecte museístic -modern i, per tant, molt allunyat de la concepció del museu del vi
de tota la vida, no tindrà lloc per a moltes de les petites meravelles, més o menys valuoses segons el criteri, que dormen als magatzems esperant una nova oportunitat. Almenys tenen la Carmina, que els vetlla el son.
|
En Jordi Ribas, responsable de l'oferta educativa del museu, adreçant-se als mestres |
Un cop feta la visita, en Jordi Ribas, encarregat de la secció educativa del Vinseum, va presentar-nos les seves propostes per obrir el museu als docents i alumnes de la comarca. I just després vam celebrar l'assemblea anual del Grup de Mestres de l'Alt Penedès. Als presents ens va semblar que, vista la mitjana d'edat dels associats, segurament no seria mala idea sol·licitar els serveis de la Carmina. Més que res per conservar-nos eh?, perquè, de fet, estem com sempre: il·lusionats per la nostra feina!
Molt interesant la visita. Sembla mentida tota la feina que hi ha rere el que un exposa. Normalment no en som conscients.
ResponEliminaSí, Imma, és veritat. Veiem els resultats de les feines però molts cops no coneixem l'esforç callat que hi ha al darrere. Per això experiències com aquesta són tan enriquidores
EliminaUna abraçada.
Passat, present i sobretot futur!
ResponEliminaEm fa por que el futur oblidi alguns passats...
EliminaVeig que està molt atrafegada la gent que treballa al museu...Una visita ben interessant. Mirant la foto, no sembla pas que esteu mal conservats, he, he... Ah i el cartell té més anys que jo!!!
ResponEliminaBon vespre.
La Carmina ha tingut durant algunes èpoques ajut de personal però ara -que jo sa`piga- treballa sola, o sigui que té una feinada ingent… Sort que s'ho agafa amb moltes ganes!
EliminaGràcies per allò de la conservació… La veritat és que costa molt trobar relleu en algunes associacions. I el cartell és del… 28! Només faltaria que no tingués més anys que tu. Pel que he vist en fotos, tu no necessites cap Carmina, et conserves de meravella!
Bona nit!
Que privilegiats sou! De fet ja sou privilegiats per ser metres!
ResponElimina