El meu amic Joan, el mateix que em descobrí la Passió segons Sant Mateu de Bach -i me'n facilità la partitura completa-, després de llegir el meu post sobre Bach, m'ha fet arribar aquest esplèndid documental que repassa la figura i l'obra del músic, i que intenta treure algunes claus que expliquin l'excel·lència de la seva producció a partir de les poquíssimes dades que es conserven sobre la vida de Bach.
Com que es tracta d'un documental de llarga durada es tracta que us el mireu un dia que tingueu el temps i l'ànim adequats. No us decebrà, segur. Tant si sou melòmans -aficionats a la música, no amants del meló, perdoneu l'acudit horrorós que acabo de fer-, com si només us agrada la música clàssica o senzillament us encurioseix qualsevol proposta artística, aquest documental us endinsarà en la vida del genial músic alemany. Com si fos un Ramon Gener a l'anglesa -per tant menys histriònic però igual d'apassionat- el famós director d'orquestra Sir John Eliot Gardiner ens acondueix a la manera d'un Sherlock Holmes musical pels viaranys poc coneguts de la biografia de Bach, intentant explicar el perquè d'algunes característiques singulars d'aquest músic.
El documental va acompanyat -no podia ser d'altra manera- de la música de Bach, interpretada pel Cor Monteverdi i els membres de l'English Baroque Solists. Us en destaco tres moments -dels molts que té aquest documental- que a mi personalment m'han captivat:
- 56:00 Passió segons Sant Joan (dedicat a la Polifònica de Vilafranca del Penedès)
- 1: 05 : 47 Passió segons Sant Mateu
I dintre d'aquest darrer apartat hi ha un impressionant "Erbarme dich" (El "Perdona'm" de Pere després de negar Jesús) que, a mi m'ha enaiguat els ulls… 1:09:13
En fi, que gaudiu del documental i, si us ha agradat, féu-lo córrer! (no crec que Sir Eliot Gardiner s'enfadi).
El mirarem, i tant que sí, en una hora més adequada que aquesta, que ja va sent tard i potser m'hi adormiria...
ResponEliminaSí, millor quan estiguis ben descansada. Podràs gaudir molt millor d'aquest esplèndid document. A mi m'ha agradat moltíssim!
EliminaJa em diràs.
Podria dir que si, que m’interessa molt i que m’ho miraré, però per què? Total, seria mentida…
ResponEliminaM'encanta que sigues tan sincer, Pons. A tots no ens ha d'agradar el mateix!
EliminaDe totes maneres si el comences… potser et sorprendrà!
Salutacions!
Gràcies, August. Una altra coincidència, eixa de plorar tot sentint Bach, que ja llegiràs a El temps de cada cosa. I és que la teranyina és més que una metàfora.
ResponEliminaEncara em dónes més ganes de començar la teva novel·la! Quan enllesteixi la que tinc entre mans, és la propera de la llista.
EliminaUna abraçada, Raquel!
Com es nota que ets un enamorat de la música e Bach...He mirat un trosset de vídeo i m'ha semblat interessant , el miraré de mica en mica!
ResponEliminaPer cert, fa dies que no et veig pel meu blog... Mecatxis, ja he perdut un admirador!
Bon vespre, August.
No Roser, no, no has perdut un admirador…Perdona, aquests dies vaig de bòlit amb un munt de coses -us ho explicaré aviat- i tinc just el temps de penjar els emus posts i tinc una mica oblidats els amics. Ho sento, "no volverà a ocurrir", que deia aquell…
EliminaAra mateix et faig una visita!
Una abraçada!
Era broma, faltaria més...Però quan tinguis temps per rascar-te la panxa, m'agradaria que et miressis el post anterior, de mestra a mestre, perquè a mi em va fer molta il·lusió...
EliminaPetonets.
Tinc a un costat del meu escriptori (ordinador) el pdf "La Roser als ulls dels nens", per llegir-me'l amb calma. Ara que tinc vacances -però no ho sembla- segur que trobaré una estoneta.
EliminaUna abraçada.
Com que tinc vacances me'l miraré!
ResponEliminaJa em diràs què et sembla. Jo l'he trobat magnífic!
EliminaUna abraçada!