El Camí ramader de Marina comença a prendre cos amb l'entusiasme de persones com el Josep M Calaf, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sta. Margarida i Els Monjos. Acabo de parlar amb ell i de recollir una mostra "provisional" del salconduit que ens emportarem per a fer aquest primer recorregut de prova. Com podeu comprovar està en castellà, inspirat en un de molt semblant que el Joan Rovira conserva d'èpoques més antigues on, òbviament, el català no era la llengua de l'administració. Ja veurem més endavant com el catalanitzem.
Com podeu veure, a més d'aquest ajuntament del Penedès, ja hi ha dos ajuntaments més implicats en el projecte: el de Llívia -inici del recorregut- a la Cerdanya, i el de Lluçà (amb seu a Sta. Eulàlia de Puig-Oriol) al Lluçanès. Han creat també un bonic logo que permetrà identificar aquesta carrerada i personalitzar-la. De fons les muntanyes del Pirineu, en primer terme el mar, i entremig una ovella acompanyada d'elements diferencials del paisatge de cada zona (una flor de muntanya, unes espigues de blat o un cep).
Em fa una il·lusió especial participar en aquesta iniciativa i fer, d'alguna manera, de conillets d'índies (o hauria de dir "xaiets del Penedès"?) que ajudaran a fer possible la recuperació d'aquesta ruta transhumant que, òbviament, a part del seu valor intrínsec com a recuperadora d'un patrimoni històric, pot ajudar també a generar moltes més sinèrgies en els pobles pels quals transitarà, un altre cop.
Falten només 11 dies per començar l'aventura!!
M'agrada més "xaiets del Penedés"...Curiós aquest salvoconduit, amb aquestes "señas". Sabia d'observar molt bé el portador...Que en deu tenir d'anys, d'aquella època que necessitaves papers fins i tot per fer quatre passes per la muntanya! ( ui, dos rals...)
ResponEliminaBona tarda, August.
Sí, Xaiets del Penedès, definitivament. D'això que dius de les "señas" en un exemplar de salconduit que vaig veure, a l'apartat de "Color" deia: "sano". No tothom devia fer bona cara…
ResponEliminaBona tarda, Roser!
Això de "color" és inquietant.
ResponEliminaNo crec que es referís a ètnies… en aquella época poques migracions humanes hi havia. Més aviat a l'aspecte general de la pell, imagino. Per això explicava que a l'exemplar que vaig veure hi deia "sano". Potser l'alternativa era "pálido", o "macilento", o "sonrojado" o… vés a saber...
Elimina
ResponEliminaViatjar és una manera d'anar cap al passat a fi d'interpretar el present. Un viatge en el temps on ens trobem emmirallats en els nostres costums i avantpassats.
Abraçades, des de El Far.
I aquest que farem nosaltres és ben bé una manera de recollir el passat per a incorporar-lo en una millor gestió del present.
EliminaA part que ens ho passarem pipa, esclar! (però això no està renyit amb allò, oi?)
Una abraçada, Jordi.