Per què escrivim? (i 4)

  Raons creatives i/o literàries

Encara que no tots podem aspirar a ser escriptors, tots portem a dintre les ganes de deixar-nos endur per la bellesa de les paraules, per la seva capacitat de crear mons, pel pur plaer de jugar amb els mots. 

Alguns ho expressen des de ben jovenets:

“Per mi escriure és una forma molt bonica d’expressar-te”  (12 anys)

“Escric perquè és una manera d’expressar el que tu sents però sense dir que ets tu”  (12 anys)

Un plaer gairebé físic:

“El lliscar de la ploma (m'encanta escriure amb ploma) sobre el paper ( abans hi havia uns fulls reciclats força matussers de color oliva que eren el súmmum) em genera un plaer especial.”

Escriure és també un joc amb regles pròpies:

“Es un juego en el que busco ganar algo, provocar cosas, ponerme a prueba ante los demás (...) Y a veces me siento ganador.”

“És divertit inventar-se històries i explicar-les.”

“Escric per voler demostrar que sé escriure, que sé teixir frases, que sé (i vull) fruir del llenguatge”

Si la 'literatura-brossa' no fos una metàfora...

Escriure és una passió:

“Escric perquè no puc parar d’escriure.”

“Escric per expressar idees i emocions, però sobretot per fer viure aquestes idees i emocions en els altres i poder compartir-les després tots plegats.”

“Escric, sobretot, perquè m’agrada, m’apassiona i no sé si hi ha cap explicació que justifiqui que una cosa t’agradi o t’apassioni.”

Escriure  ens lliga als altres que han escrit (o no):

“Escric per establir diàleg amb els que han escrit abans i amb els que escriuran després”

“Escric però no per als meus contemporanis, que conec i, en general, em desagraden; tampoc per als que vindran, que afortunadament no conec ni coneixeré; escric només per a alguns dels que m’han precedit i dels quals voldria ser digne i agraït successor.”

“Escric per recordar els que ja no són entre nosaltres.”

Escriure ens apropa a la bellesa i, en certa manera, ens fa eterns:

"Estic plenament convençut que l’escriptura és un alt temple de creació ètica  però també estètica: una meravellosa forma de bellesa.”

“La gent escriu simplement per a que els recordin. Tot allò que escrivim queda per sempre. Nosaltres morim, però les nostres obres perduren en el temps. Escriure ens fa immortals.”

“Escric per demostrar que encara sóc viu i encara tinc coses a dir... Escriure és una de les últimes activitat humanes que voldria perdre.”

Ja ho veieu si n’hi ha de raons per a escriure. O sigui que, endavant amb les paraules.

Escriviu, escriviu, escriviu... perquè, com ha dit Màrius Sampere: 

"per escriure sols necessito un llapis i un paper i d’aquestes dues coses poden néixer universos extraordinaris sense haver de requerir res més."

***

PD: Moltes gràcies a tots els que m'heu ajudat a escriure aquesta sèrie: "Per què escrivim?"

PD2:  I gràcies al Grup d'Estudis Rapitencs. Gràcies al seu encàrrec han sortit aquests posts.

In memoriam Santi Casañas