Per què escrivim? (3)

Raons professionals

En la majoria de feines l’escriptura és imprescindible. L’alfabetització gairebé universal –almenys al nostre primer món- fa que sigui impensable tenir una feina sense la capacitat d’expressar-se mínimament per escrit. Evidentment cada ocupació demana un tipus d’escrits i un grau diferent de formalitat. Però podem dir que avui pràcticament tothom escriu a la feina, i alguns cops molt més que en l’àmbit personal:

“És una eina fonamental de la meva feina. Normalment el 30% de la jornada me’l passo escrivint:  cartes, contractes, negociacions, demandes per iniciar procediments judicials...”.  (advocat)

“Jo escric per explicar coses a la gent: contes als nens, biografies de músics als oients, les claus per entendre la música de les contrades més allunyades...” (músic i periodista radiofònic)

“Escric per llegir-me després i veure si el que he escrit és llegible”. (escriptor)

“Malgrat siguin textos molt seriosos, a revistes superespecialitzades, crec que sempre surt el meu amor per la literatura, ja que sovint començo amb la cita d’un llibre o una poesia... Això també em passa al twitter, sovint em costa fer la piulada, ja que m’agrada l’ús de les paraules i les frases ben construïdes, no els telegrames”.  (arqueòloga)

Raons “per endreçar-se un mateix”

Aquest és un dels motius que ha aglutinat un bon nombre de les respostes que vaig rebre. És curiós destacar aquesta “necessitat” de paraules que tenim per a dir-nos a nosaltres mateixos i, així, poder sentir-nos més endreçats i, al capdavall, més feliços. No puc deixar de citar aquí a l’Emili Teixidor.

En un llibre –“La lectura i la vida”- que hauria de ser a totes les cases, diu:

“Els humans som animals de paraules” (...) “Necessitem les paraules –la literatura- per a la nostra ordenació interior, com instruments del nostre pensament –pensem amb paraules- i per disposar de prou material per a expressar-nos, i una de les condicions per aconseguir la felicitat és que l’expressió no es quedi mai enrere de l’experiència. Hem de ser capaços d’expressar tot el que sentim i vivim, perquè tot el que se’ns quedi a l’interior inexpressat o mal expressat per manca de paraules suficients (...) es converteix en obstacle per a la llibertat interior, en una molèstia per a la felicitat “[1]

Bona prova d’això que ens diu Teixidor són aquests fragments:

“M’ajuda a fer fora els sentiments que a vegades no saps explicar.”  (12 anys)

“ Per expressar sentiments i descarregar les càrregues emocionals de dins meu a través de paraules”

“A l’aeroport vaig veure dues nenes angleses d’uns 10 anys totes dues escrivint en unes petites llibretes ‘personals’ i amb lletra de pal, tota l’estona. De tant en tant feien un dibuix o ho ensenyaven a la mare. Vet aquí, per mi, la gran diferència de les nostres cultures. Els anglosaxons escriuen el seu dietari quasi com la cosa més natural del món. “

“Escric per poder expressar allò que penso i sento a través del diari personal”

“Tampoc escric perquè explicant una història pugui suportar-la millor: no escric per poder suportar la vida.”

“Escric i sóc més jo mateixa, em sé trobar i em serveix per saber per on tirar”

“Escric per trobar-me a mi mateix. Quan em trobo, continuo escrivint per dissimular qui sóc.”

“Escric per expressar les meves idees i valorar en el temps la pròpia evolució”

“Escric per donar-me a mi mateix una visió del món, que d’altra manera desconeixeria, i amb la certesa que segurament a ningú més li interessa, però, en tot cas –això encara més segur– que a ningú interessa més que a mi mateix.”

Diu el poeta Joseph Brodsky: “si les autoritats coneguessin els beneficis immensos que proporcionen les paraules, la bona literatura, dedicarien més  diners als pressupostos d’educació i cultura, perquè haurien de dedicar menys recursos a la sanitat.”

(continuarà)

---

[1] Llegia aquests mots quan encara tots teníem al cap els atemptats produïts a París durant la nit anterior. De vegades, malgrat són necessàries, no trobem les paraules per descriure el que vivim. Una amiga em va fer arribar aquest missatge: “Le silence c’est la seule chose possible à faire. La mort c’est trop dure”.