dissabte, 27 de febrer del 2016

Enfrontant-se a un passat polièdric

Una grip contundent i la seva llarga convalescència donen per a molt. D'entrada per a reposar, per prendre un altre ritme de les coses.  Entre d'altres de la -de vegades- dura imposició -autoimposició al cap i a la fi- d'escriure al blog, de respondre als companys de xarxa, de revisitar pàgines amigues.

D'aquestes més de tres setmanes abduït per un cos cansat i una ment lenta n'he tret, ves per on, dues bones lectures. No hi ha mal que…

La primera aquesta de Julian Barnes, El sentido de un final. La vaig llegir en castellà seguint el consell de la meva llibretera de l'Odissea, la Rosa. I val a dir que no me'n penedeixo gens. Gràcies!

Ja sabeu que el meu estil no és fer ressenyes ortodoxes, sinó més aviat apropar-vos a les sensacions que la lectura m'ha despertat. Així que no espereu un post gaire aclaridor, sinó més aviat uns mots que us engresquin a llegir. Som-hi. (1)

Vaig sentir a parlar d'aquest llibre per un company de feina. Em deia que, entre d'altres aspectes, s'hi amagaven cites de Philip Larkin. Aquest va ser l'esquer definitiu.

He de confessar-vos que no les he trobat. La meva perspicàcia literària no deu ser tan fina com em pensava. Potser algun lector m'ho pot aclarir.

Sí que hi he trobat, en canvi, unes cites magnífiques, com aquesta:

"La historia es la certeza obtenida en el punto en que las imperfecciones de la memoria topan con las deficiencias de documentación". 

Però, tot i així és una novel·la fantàstica. Trista però lúcida, càustica per moments però també tendra, reflex d'una època i uns personatges concrets, i tanmateix, ens obre una profunda reflexió sobre els somnis de joventut i on ens porta la vida.

I sobretot és una reflexió sobre el passat i la memòria que en guardem. Sobre les conseqüències de les accions de joventut i l'intent de redempció dels pecats antics… Sí, ja sé, ho he tornat a fer. No sabeu res de la trama. Cinc cèntims.

Tony Webster ens explica en primera persona la seva vida. O el que recorda d'ella:

"Una vez más debo recalcar que ésta es mi lectura actual de lo que sucedió entonces. O, mejor dicho, mi recuerdo ahora de la lectura que hice entonces de lo que estaba sucediendo." 

La novel·la s'estructura en dues parts. En la primera ens explica els seus anys de joventut, als anys 60. Especialment els viscuts amb la seva colla d'amics, quan dissenyaven el que havia de ser la seva vida a semblança de les seves lectures:

"Éste era uno de nuestros temores: que la vida no resultara ser como la literatura. Mirad a nuestros padres: ¿eran ellos material literario?A lo sumo podían aspirar a la categoría de espectadores o transeúntes, a formar parte de un telón de fondo contra el que podían acontecer cosas reales, auténticas, importantes."

Com els joves de totes les èpoques, s'enfronten a la descoberta de si mateixos i dels grans temes: l'amor, el sexe, el sentit de la vida… Encara que ells potser ho visquessin una mica més tard:

"Si me permiten una lección de historia: mucha gente no vivió "los sesenta" hasta los setenta. Lo que quería decir, lógicamente, que la mayoría de la gente en los sesenta estaba experimentando los cincuenta o, en mi caso, fragmentos contiguos de ambas décadas. Lo cual embrollaba bastante las cosas."

Eren tres amics. I se'ls va afegir un quart, l'Adrian, una rara avis a qui tots veneraven per la seva independència de criteri:

"Nosotros sobre todo nos cachondeábamos, excepto cuando hablábamos en serio. Él hablaba sobre todo en serio, menos cuando se cachondeaba. Nos costó un tiempo entenderlo."

Seguim les seves converses, les seves peripècies amoroses -o potser caldria dir directament sexuals-, assistim a algunes de les seves classes i, com no, bevem unes quantes cerveses en alguns pubs.
Després la vida els separa. Tony té una amiga, Verònica, amb qui mantindrà una relació de tot menys tranquil·la que s'acabarà de manera dràstica.

A la segona part, Tony Webster, des del present de la seva jubilació, rememora aquells anys i s'hi enfronta de nou a partir d'una carta que li obre un munt d'interrogants. Des del seu confort actual, una vida sense sobresalts ni tampoc grans projectes, inicia una obsessiva introspecció i una investigació també externa cap a uns fets de la seva joventut que descobrirà a la llum d'una nova mirada. Aquí és on rau una de les claus d'aquesta novel·la. Se'ns adreça directament fent-nos les preguntes que Webster es fa sobre la seva vida:

"Y así es una vida, ¿no? Algunos logros y algunos desengaños. La mía ha sido interesante para mí, aunque no protestaré ni me asombraré de que otros juzguen que no lo ha sido tanto. Quizá, en cierto sentido, Adrian sabía lo que hacía. Tampoco es que yo echara de menos algo en mi vida, ya me entienden.
Sobreviví. "Sobrevivió para contarlo", es lo que dice la gente, ¿no?"

En fi. Una novel·la que, tot i que té un tempo certament contemplatiu, se'ns endu pàgina rere pàgina seguint les passes de Webster i el seu desig de trobar el sentit d'un final.

***

(1) En canvi si aneu aquí, trobareu una ressenya com Déu mana d'aquesta novel·la. M'ha encantat!

15 comentaris:


  1. Vaig llegir la novel·la ja fa un temps. Literatura d'alta volada d'un Barnes que suavitza els seus postulats sense perdre l'humor càustic i la mirada lúcida sobre la vida. El títol ho diu tot, El sentit del final com a metàfora de l'existència.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no coneixia res de Julian Barnes i m'ha encantat. Així que segurament buscaré més coses d'ell.
      Malgrat no trobar-hi les famoses cites de Larkin, la veritat és que el text respira molt del seu esperit poètic.

      Una abraçada, Jordi

      Elimina
  2. Bon vespre August gràcies per fer-nos cinc cèntims d'una lectura amb la qual vas gaudir...Espero que ja estiguis bé que jo t'he agafat el relleu amb primer es pensaven una grip , però després de trucar al metge d'urgències, que molt amablement va venir a casa, resulta que es una infecció de bronquis i la veritat, no estic per concentrar-me massa en res...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, M Roser, desitjo que et milloris aviat. Aquest any trobo que ve molt fort. Jo ni recordo l'última vegada que vaig estar malalt i aquest any se m'ha fet molt dur. tot just començo a veure'm les orelles, que diuen. I t'entenc perfectament perquè a mi també em va deixar baldat, que no servia per a res.
      Una abraçada i posa't bona aviat!!

      Elimina
  3. Espero que ja estiguis bé del tot de la grip... diuen que dura molts dies, aquest any...

    M'apunto aquest llibre, sempre que t'he fet cas, ha valgut la pena!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme, començo a sentir que estic bé…
      Celebro que les meves recomanacions t'agradin. No sempre són llibres alegres -aquest no ho és gens- però sí que estan molt ben escrits. I fan pensar una mica.
      A veure si aquest també t'agrada.
      Una abraçada, Carme!

      Elimina
  4. També els meus desigs d'una millora completa, August. Tindré en compte el llibre que ens recomanes, tot i que tampoc estic per concentrar-me massa, ja que també estic una mica KO des d'ahir... Amb tot, no em voldria perdre l'Elèctrica Dharma, que actuen a les 7 a l'Auditori.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs vigila, Montse, que aquest any això ve fort. Cuida't!!
      Espero que gaudissis del concert.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Sembla interesant, també he llegit la ressenya que has posat. Espero que estiguis millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Antònia, ja començo a recuperar les bones sensacions, però m'ha quedat una mena de mandra que m'ho fa agafar tot més tranquil·lament. El llibre és per a un moment que et vingui de cara. Hi ha lectures per a cada estat d'ànim, no trobes?
      Una abraçada!

      Elimina
  6. Sembla interesant, també he llegit la ressenya que has posat. Espero que estiguis millor.

    ResponElimina
  7. Les teves ressenyes sempre empenyen a llegir el que comentes. Però jo ja tinc tres llibres pendents, i tinc per norma de no llegir en castellà!:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Helena, també pots llegir la versió catalana. A mi no em fa res llegir en castellà tot i que, si puc triar i no és una edició original en castellà, ho solc fer en català. Però m'agrada acostar-me a la llengua dels nostres veïns que també és molt rica, i aprendre'n una mica.
      Una abraçada!

      Elimina
  8. Hola August!!!! jo també acabo de llegir una novel.la del tot contundent!!! "Reparar els vius" de la Maylis de Kerangal sobre els transplantament d'òrgans i el seu procés tan laboral (el procés que es produeix en el moment de la mort), com de la família i amics de l'entorn del noi accidentat.
    Malgrat la cruesa i el tema que a vegades imposa força, és una meravella i un cant a la vida super ben escrita i amb un tractament dels personatges del tot particular per, de mica en mica , fer-te entrar en aquest mon tan desconegut per la majoria i que fa una mica de "iuiu"
    Posa´t bonet August
    Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Roser!! N'havia sentit a parlar d'aquesta novel·la que dius. La tinc a la llista per a quan li toqui. M'agrada el teu comentari perquè això m'acabarà de decidir-me a llegir-la. Gràcies!!
      I ja estic molt millor també.
      Una abraçada!

      Elimina