diumenge, 17 de juliol del 2016

A la Creu de Can Barceló per dues vessants


Entre divendres i avui ja he sortit dos cops més en bici. El meu racó preferit -de seguida que estic amb forces per arribar-hi- és la Creu de Can Barceló (446 mts.). Aquí sota la teniu.


En una horeta justa m'hi arribo i, com que ja tinc la feina grossa feta,  m'hi estic una estona. No he aclarit mai quin és el motiu d'aquest túmul  de pedres coronat per una creu de ferro. Ho haurè d'esbrinar.
Aquí hi he trobat la següent informació:  "L’historia d’aquesta creu ens l’han explicada de la següent manera: durant la guerra del Carlins, en aquest lloc varen ser afusellats tres homes. En memòria seva es va plantar una creu i s’hi va fer un túmul de pedres, a partir de llavors tots els caminants que passaven per aquest lloc, feien la senyal de la creu i llançaven tres pedres resant un parenostre per les seves ànimes. La tradició diu que si el caminant diposita una pedra al peu de la Creu, això li donarà sort al llarg del seu recorregut." 
I mira que ho hi he passat vegades i no hi he posat cap pedra… Més enllà de la veracitat d'aquesta història si non è vero è ben trobato. 
S'hi pot arribar per tres camins. El que puja des del vessant de Cal Morgades (a la foto de sota em queda al meu darrere) -que, per cert, puja amb ganes-, el que ve seguint la carena del Turó de l'Argilaga i el Turó dels pins de Samuntà (a la foto a la dreta), i el que porta a la masia homònima de Can Barceló (a l'esquerra).
Divendres vaig pujar-hi pel costat de Cal Morgades. De fet venia d'un camí que s'enfila a la dreta de Les Conilleres i, poc a poc, va girant cap a l'oest. Vaig superar la prova del coster i, satisfet, me'n vaig tornar pel mateix camí per on havia vingut. 


Just abans d'emprendre la baixada apareix al meu davant la silueta del Castellot de Castellví de la Marca.


Avui al matí hi he tornat però pujant des de la Guàrdia, que queda una mica més a l'est.


Un cop superats els primers desnivells s'arriba a la Plana de l'Eudald. Al fons s'endevina el Clapí Vell (704 mts). De moment queda lluny i alt. Per a una altra sortida, quan estigui més rodat.

Després de passar Can Grau, que queda mig amagat entre oliveres i alzines.


 Cal Bord, una casa espectacular i molt ben arreglada, camí de Can Barceló.



Una altra perspectiva de Cal Bord.


Can Barceló, una masia documentada ja al segle XVI i apareix al fogatge de Madoz. Havia estat un mas ramader important ja que per aquí hi passava la carrerada.
En aquest web podem llegir:  "un dels camins més importants de la transhumància al Penedès: la Carrerada de Santa Coloma. Amb aquest nom es coneix la carrerada que ve de Santa Coloma de Queralt i passa per can Soler del Roset, a Pontons, punt estratègic per als ramats que baixaven de la Segarra o hi pujaven des de la costa. En el seu recorregut, la carrerada que ve de les muntanyes, es va dividint en molts brancals en direcció a la costa. Un brancal d’aquesta carrerada passa per Torrelles de Foix, Bessons, les Canterelles, Can Grau de la Muntanya, Romaní, Hostalets i can Lleó. Però a can Grau de la Muntanya hi ha l’altre brancal de la carrerada que s’enfila cap a can Barceló i la creu del Coll de Can Barceló, llavors davalla cap a Castellví de la Marca i continua fins a Cunit."

Al mateix web d'abans trobo:  "Com a nota curiosa podem observar al davant de la casa, el monòlit fet de carbur de calç, residu de la caldera de carbur emprada en la fabricació de gas per il·luminar la casa, abans de que tingués lloc l’electrificació."

Aquí veureu una altra preciosa fotografia d'aquesta masia després de la nevada de 2012. Autora: Àngela Llop.

Des de Can Barceló hi ha aquesta esplèndida panoràmica dels camps del Bord amb Montserrat al fons.

Aquí teniu un plànol amb les dues rutes: la de Can Grau en groc i la de les Conilleres en vermell. On es troben hi ha la Creu de Can Barceló.

Falta la tercera via (no m'entengueu malament) per arribar a la Creu. Un dia d'aquests caurà.

Resum de la sortida

Distància (des de Vilafranca):  27,09 kms
Temps: 1 h 44 min.
Mitjana: 15, 5 km/h
Desnivell positiu acumulat: 335 mts.

17 comentaris:

  1. Quins entrenaments més macos que fas....

    És bonic que ens portis les fotos fins aquí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, vaig pensar que era una manera de compartir-los. Així veieu si faig bondat i de pas gaudiu d'aquests paisatges i alguna anècdota.

      Elimina
  2. Veig que ets un noi disciplinat i fas els deures cada dia...Després trobaràs la recompensa. I que boniques estan les vinyes!
    M'agraden les històries com aquestes de la creu i el túmul de pedres, ara que penso que no deuen ser gaires les persones que hi posen pedres, perquè n'hi hauria moltes més...
    Encara recordo a casa els padrins que utilitzaven el llum de carbur i no fa tants anys daixò!!!
    Bon vespre Artur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que si no ho faig així després tindré problemes per seguir el ritme!
      Sí, les vinyes estan esplèndides, amb uns pàmpols verds i amb els raïms que comencen a fer-se grans.
      Les pedres les deurien posar els primers que van viure la història de prop. Ara els que hi passem ja fa temps que no en sabíem res. Jo, això sí, sovint em surt un acte reflex de respecte i faig el senyal de la creu. I malgrat tot és un racó que em desperta sempre bones sensacions. Potser perquè m'aturo a descansar de la pujada… O per la vista que hi ha des d'aquí dalt.
      Roser, això del llum de carburo… no sé què entens per molts anys però n'ha de fer uns seixanta o més…
      Deu ser que et mantens amb l'esperit jove (a mi també em passa: tot de seguida fa… 30 o 40 anys i a mi em sembla que no n'hagin passat tants).
      Bon vespre, Roser.

      Elimina
    2. Doncs ja és això , però amb el que ha avançat tot plegat, sembla com si fes tres-cents anys i no...

      Elimina
  3. Hi vas al matí, quan encara no fa gaire calor?
    Jo camino més d'una hora i mitja cada dia a la tarda amb pujades i suo molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi vaig al matí perquè si no el sol… tot i que em costa moooolt llevar-me d'hora, sobretot ara que ja faig vacances.
      No m'estranya que suïs. Vigila aquesta setmana que diuen que farà molta calor!

      Elimina

  4. El teu itinerari em recorda d'alguna manera la meva visió de viatge expressada en la meva última entrada. Aquella idea de periple fora i dins d'un mateix.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Jordi, és que un no viatja només per fora, pels camins del paisatge. Tot allò que viu el mena cap a un viatge interior que també fa, paral·lel a l'altre.

      Abraçades!

      Elimina
  5. Molt bona la darrera fotografia de les vinyes gairebé apuntant a Montserrat.
    Molt refrescant també contemplar a l'estiu la fotografia de Can Barceló nevat.
    Estaràs en forma quan facis la travessa des dels Pirineus a l'Ebre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, a mi també és una de les fotos que més m'agraden. Aquest petit pla entremig de vinyes i boscos té una gràcia especial. I si a més mira a Montserrat…
      La foto de Can Barceló vaig trobar-la -com dius- mot refrescant, donada la calor d'aquests dies, i molt bonica.
      No sé si estaré en forma del tot, en tot cas una mica rodat, això sí.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Sí, gràcies Elfree! I mira que la primera idea era penjar alguna foto i una petita descripció. Però a mesura que buscava informació per a aclarir algun aspecte, el post ha anat creixent.
      No t'hi acostumis… ;)

      Elimina
  7. Ui veig pocs núvols al cel, fred no deuries passar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la veritat és que aquest diumenge al matí l'aire encara era fresquet. A 2/4 d'11 ja era a casa, abans que apretés la calor. Aquesta setmana hauré de sortir més d'hora perquè pinta onadeta de calor…
      Bon estiu, Pons!!

      Elimina
  8. Realment, que boniques estan les vinyes al Penedès aquests dies! I així, amb la bicicleta i tot sol, el goig del paisatge es deu amplificar per molt...
    Endavant amb l'exercici, August, mentre puguis! Val la pena per al cos i per la ment.
    Bones vacances, August!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse! La veritat és que és un goig poder anar en bici pel Penedès.
      Aliment pel cos i per la ment, com dius tu.
      Bon estiu, Montse!!

      Elimina