diumenge, 29 de juliol de 2018

Els "Sons del Castell" ressonen a la Ràpita

Fent les proves de so i llum amb algun públic ja al davant, a la plaça Santi Casañas, mentre la tarda va enfosquint-se

Ahir els "Sons..." van ressonar a la Plaça Santi Casañas de la Ràpita (Sta. Margarida i Els Monjos). Set setmanes després de l'estrena al Castell de Penyafort, les velles/belles tonades i les paraules que les acompanyen van poder-se sentir de nou davant d'un públic molt silenciós, expectant, que, al final, ens va fer arribar la seva satisfacció per haver assistit al concert. Més enllà d'alguna anècdota puntual (que, com sol passar, quedarà per a la història: un músic va caure d'esquena de l'escenari...) que només va quedar en un ensurt, la veritat és que el concert va agradar a tothom -o gairebé, que sempre hi ha d'haver de tot- i, des d'un punt de vista tècnic va sortir més arrodonit. Per alguna cosa hi ha això que se'n diu el rodatge dels directes, que et permet anar perfilant aquells detalls que en viu has vist que podien millorar-se. 
Des d'aquest punt de vista no puc més que estar agraït al fantàstic grup de músics que m'acompanyen. Potser seria més correcte dir que jo els acompanyo a ells, perquè tots són molt més músics que jo, però hi actuen amb una senzillesa i implicació personals que són inestimables. Aquí sota els teniu:

D'esquerra a dreta: la Mònica Gispert, rapsoda -al costat del Pep Puig, que no ha sortit a la foto. I després els músics: Josep Martí, Carles Casanova, Ramon Casanova, Guillem Ballaz, August Garcia, Moulay Sherif i Victor Solana


Ahir no teníem cor i ho vam haver de suplir amb la gravació que en vam fer al Castell de Penyafort. Això potser li va restar ritme a l'espectacle -no és el mateix sentir gregorià que veure alhora els que l'estan cantant- i és un tema que ens haurem de plantejar cara a possibles bolos a venir. Però la veritat és que el tempo de la proposta és el que és, vol ser tranquil, reposat, que doni temps a escoltar bé les paraules dels rapsodes i a gaudir de les peces musicals. No és un espectacle que busqui tenir el públic atrapat rere un anar i venir constant de nous flaixos impactants. I tanmateix, continua tenint un element sorpresa que molts valoren. No es mou en una estructura repetitiva (text-música-text-música) sinó que busca altres elements que puguin destacar. Començant per les fantàstiques projeccions que ha dissenyat en Narcís Cabré, que et permeten deixar-te endur lentament cap a universos visuals diferents mentre la música et va agombolant. O el fet que els registres musicals són molt variats: gran grup, duet, peça instrumental, ara un tema àrab, ara un de trobadoresc, ara un enregistrament d'una veu popular, ara una havanera, ara una cançó improvisada...
I els textos del Joan Torrents que aconsegueixen acostar el públic a la vivència històrica, més enllà del discurs acadèmic. La combinació de textos originals d'èpoques diferents amb escenes molt viscudes -impacten molt especialment les de la guerra civil- fa que els espectadors tinguin més la sensació que se'ls està explicant una història que no pas donant-ne una lliçó.
Ahir, tocant a la plaça Santi Casañas, en certa manera es va tancar un cercle. Aquí havíem d'haver fet l'homenatge al Santi l'any passat. Per qüestions meteorològiques es va acabar fent a la Societat que hi ha al davant. D'aquest homenatge va sorgir la complicitat entre el Joan i jo per a crear aquest espectacle i dedicar-lo al Santi, amic nostre i un enamorat del Castell de Penyafort, al qual va dedicar moltes hores de la seva vida. Siguis on siguis, Santi, el teu record i el del Castell que tant vas estimar romanen entre nosaltres. Salut company!

PD: Esperem poder oferir aviat aquest espectacle pel altres llocs del territori. Us en mantindrem informats.

PD2: Si voleu saber més coses de "Sons del Castell", aneu al seu blog.

6 comentaris:

  1. Estaré atenta per si veniu a prop de casa meva, tal i com ho expliques tinc ganes de veure-us i sentir-vos!

    De Santa Margarida i els Monjos és una noia que està posant música a alguns poemes meus, per cert. Jo mateixa recitaré poemes meus intercalats amb les cançons d'una noia, al Festival Acròbates de l'Hospitalet, el dijous 29 de novembre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis, Helena, que us aniré informant dels llocs i dates en què ho repetim.

      Celebro que hagis trobat algú que et musiqui els poemes. Deu ser tota una experiència sentir una cosa que has escrit tu amb una melodia que tu no havies previst.
      A veure si tornem a coincidir en algun recital.
      Bon estiu, Helena!

      Elimina
  2. Celebró que repetitiu l'espectacle la qualitat i l'esforç s'ho valen. Enhorabona!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Assun! La veritat és que és un plaer repetir una cosa que ens ha costat tants esforços de muntar. Ahir en vam gaudir encara més.
      Una abraçada i bon estiu! (ja has tornat de les Galápagos?)

      Elimina
  3. Caram , veig que no pareu i me n'alegro, perquè això vol dir que és un espectacle que val la pena...Felicitats i que us surtin molts "bolos", ah i ho sento pel pobre músic, que si més no se'n devia endur un bon ensurt!
    Bona nit, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Roser! Bé tampoc és que anem a un ritme trepidant, tot just l'hem fet dues vegades i ara no en tenim cap a la vista. Hem de fer feina de promoció, a veure si de cara a la tardor-hivern podem repetir-lo.
      I pel músic no pateixis, però sí que es va endur unbon ensurt. Bé, ens vam endur l'ensurt tots plegats perquè, a més, es van apagar els focus i el so va deixar de funcionar. Després d'uns minuts que es van fer eterns - i de molta calma per part dels tècnics- la cosa es va solucionar i vam acabar bé. Una anècdota per explicar als néts que no tindré...
      Bona nit, Roser!

      Elimina