En bicicleta pel carrer del virrei

Aquest senyor que veieu aquí és Gabriel de Avilés y del Fierro (1735-1810). Sí, ja m'imagino que no us sona gaire. Ni a mi tampoc si no fos que el carrer de Vic on vaig néixer i creixer els primers anys de la meva vida portava el seu nom. Portava i porta perquè encara es diu així. I em temo que continuarà per un temps. Segurament us deveu preguntar a què treu cap tot això. Us ho explico.

L'altre dia, mentre escrivia unes notes per a un projecte que he anomenat Personal i transferible, em va picar la curiositat per saber d'on coi venia el nom del meu carrer d'infantesa. I vaig quedar sorprès.
Resulta que el tal Avilés va ser Virrey de España a les amèriques, més concretament al Perú. De fet aquest títol de virrei és el que apareixia a la placa del carrer, i aquest és el nom que jo recordava: Virrey Avilés. Continuant la recerca la sorpresa ha estat descobrir que fa dos anys es va aprovar -a instàncies d'una moció de la CUP-CAPGIREM VIC- que fos retirada la condició de vigatà il·lustre a aquest personatge que, entre d'altres, ostenta el mèrit d'haver escapçat la rebel·lió indígena contra el govern español de l'època. En concret va ser responsable de la tortura, humiliació i mort de Túpac Amaru II. Tal i com diu Vicenç Pasqual, l'historiador a qui se li va encomanar l'informe per avalar aquesta moció:

“probablement Gabriel d’Avilés va rebre el títol de ‘vigatà il·lustre’ pel fet d’haver estat virrei, i no pels coneixements que es tinguessin en aquell moment sobre el seu govern i la seva persona”. El càrrec de virrei, segons l'historiador, “era considerat per la societat com una eina per a l’enriquiment personal, sobretot degut a què els virreis rebien molts obsequis de la població criolla, desitjosa de mantenir els seus privilegis, i com a persones que podien accedir al rei i a l’alta administració de l’Estat”.

Déu-n'hi-dó, quin peça estava fet aquell senyor del meu carrer... Però he continuat la recerca i m'ha encantat trobar la següent notícia. CAPGIREM VIC proposa -ho deia fa 2 mesos- la retirada del nom del carrer i la substitució per la de 1 d'octubre. 
Visca! -he pensat jo-, és la jugada rodona, ens treiem de sobre aquest senyor, donem una lliçó de memòria històrica i, a més, reivindiquem per a la història de Vic aquest dia que va ser tot un exemple contrari, el de donar la veu al poble.





La meva alegria ha durat poc quan, pujant una mica més amunt he trobat aquest titular:

(Font: Osona.com)

Vaja, "no hi ha felicitat completa" -com digué la guineu del Petit Príncep. Remenant una mica més he descobert que aquesta "consulta" no es va fer amb totes les garanties. O sigui que defensem les consultes sempre i quan no vagin a la nostra contra, he pensat jo. I si no, llegiu aquest comunicat de CAPGIREM VIC criticant-ne la dubtosa neutralitat.

I per afegir-hi una mica d'humor, van penjar aquest vídeo on, a la manera de l'APM, es mofen de com ha anat tot plegat, especialment del paper que hi ha tingut el regidor de l'ajuntament encarregat d'organitzar la consulta:



Sigui com sigui encara tenim carrer del virrei però el seu retrat ja no penja de la galeria de vigatans il·lustres. Alguns ho interpreten així:

No sé com acabarà tot plegat a hores d'ara. Ja se sap que en aquest país nostre tan convuls, les coses poden canviar de la nit al dia. Només espero que, passi el que passi amb el nom del meu carrer, aprenguem tots d'això que se'n diu els errors del passat. Us sona?  Si resulta que 181 generals i alts comandaments de l'exèrcit d'Ejpaña poden demanar respecte per Franco (ai, uix!) jo puc demanar que no se'm tingui en compte que vaig aprendre a anar en bicicleta en el carrer d'un virrei (ai, uix!).

                                              

PD: Sí, ja sé que aquí no la porto jo, que em porta de paquet el Miquel -ho sé per la nota de

la mare-, però, us asseguro que al cap de poc ja la portava jo solet...