Tot l'enyor del dia de Reis

Els Reis davant Herodes. Diorama de l'exposició de pessebres a St. Pere Apòstol (Reus)

Ja tenim aquí, un cop més, la nit de Reis. I no puc resistir-me a escriure –com he fet tants cops en aquest blog- quatre paraules per acompanyar-ne d’altres, les d’algun poema escrit al voltant d’aquests màgics moments. Màgics, segurament, perquè connecten amb allò més misteriós i sorprenent que té la nostra infantesa: l’esperança en alguna cosa extraordinària. Més enllà de creences i religions –que també enllacen amb l’infant que vaig ser i que procuro mantenir viu dins meu malgrat els anys i les maltempsades- vull creure encara que aquesta màgia roman encara entre nosaltres intacta, esperant que la convertim en fets que, per més quotidians que siguin, ens parlen de la força miraculosa de la condició humana quan es posa al servei de les grans causes com la justícia o la llibertat. Segurament ja sabeu de què parlo, així que callaré per deixar que una altra veu amiga us parli d’un “enyor de demà”, la del capvespre del dia de Reis quan, amb les llums de la posta començarem a esperar el retorn, d’aquí a un any, del meravellós. Tant de bo ens hagi deixat aquesta nit les llavors perquè aquesta esperança fructifiqui. Bona nit de Reis a tothom!

Capvespre de Reis

Els Reis tornaven a Orient

però a l’Oest deixaven la bellesa

d’un lent capvespre plàcid.

Hi ha moments i llocs

que bé voldria retenir

amb un esguard de calma.

Sento els infants jugar al menjador de casa

i el dins i el fora s’entrecreuen.

M’enduc a la ciutat 

un paisatge serè i apaivagat.

D’una terrassa oberta estant,

m’aturo i miro l’horitzó,

un horitzó ferit de rastres blancs,

traces de kerosè

d’alguns avions en maniobres fútils

que fan dibuixos encreuats

al fons d’un cel blau pàl·lid.

El sol s’adorm i va a cau.

La lentitud del groc plana als camps

i tornen al color de l’hivern fred,

sempre tan quiet i silenciós

tot i que borden gossos allà lluny.

Els núvols, poc després,

es van tenyint d’un cert vermell difús,

i el ponent sencer s’encén amb més colors.

Després, arriba el gris per acabar el dia.

I finalment, s’albiren

els llums taronja

d’alguns carrers d’entrada al poble. 

Tot és ben encalmat 

i no hi ha vent.

Escric, però m’abelliria no dir res

fins que arribés la nit

que no serà negra del tot

perquè és viva en el silenci,

i el silenci sempre és blanc.

M’adormo amb la imatge d’aquest vespre.

Els Reis deuen tornar cap a Orient.

Doncs, bon viatge,

vells pelegrins de màgia i pau.

Avui us he trobat i vist

en un capvespre esplèndid.

Si us sembla bé, torneu d’aquí a un any,

i farem festa a casa amb els infants.

De la terrassa estant,

traces de llum a l’horitzó,

amb tocs de vermell, groc i gris,

recordaran que heu estat aquí

i fareu festa novament

amb tots nosaltres.

                                               Jordi Trepat, Dímers de ponent

Manifestació dels Avis i Àvies de Reus, matí del 5 de gener de 2019