Nadal sobrevingut

Hi ha amics d'infantesa, hi ha amics adolescents, d'altres que fas de més gran i, per acabar, hi ha els que apareixen quan ja creies que no en faries de nous.

Aquesta és la història d'uns amics que van ser amics d'altres abans de ser meus. Amics sobrevinguts, podríem dir, fent servir una expressió que ja gairebé ningú usa. Perquè vénen quan ja no els esperes, quan ni tan sols els buscaves. I vet aquí que apareixen i s'instal·len a la teva vida i els fas un lloc, un raconet on compartir coses que ja no són de nens o de quan tenies quinze anys.

Perquè la vida -ara ho veus clar- és massa curta com per a esperar que l'amistat aparegui de tant en tant. I vols que sigui prop  teu, sinó cada dia, sovint o, si més no, de tant en tant.

I alguns d'aquests amics escriuen poemes i un bon dia penses: per què no fer-ne una cançó? Ell, que tants cops ha vingut a escoltar-te cançons d'altri: Larkin, Subirana...

I arriben les festes de Nadal i busques un poema que es deixi musicar. I de seguida apareix, allà, on era feia temps esperant-te, com ell.(1)

Posar música a un poema és per a mi sobretot una qüestió de feeling, de connexió. No planifico, no preparo, senzillament llegeixo els versos buscant un ritme intern. I si el percebo -o m'ho sembla- agafo la guitarra i els dit manen, ells sols, el camí. No sempre s'obra el prodigi, és clar, però quan passa ho notes i saps que aquella melodia serà, a partir d'ara, la que et porti als mots, la que enllaci sensacions, la que faci aflorar les emocions i els pensaments que el poema guardava dintre seu, per a tu.

Així:

Necessitem un nou Nadal

Necessitem cada any un nou Nadal

enmig de tant de gris com ens escanya.

Massa sovint sembla que tot enganya

i l’esperança gairebé ens fa mal.

I tanmateix, volem tossudament

reveure llums i somnis d’impossible

creient que Algú es torna disponible

per fer viure les coses altrament.

Estrenarem Infant altra vegada

i pouarem espers en plena nit

que ens permetran de mantenir el delit

i cloure els ulls, la festa ben guanyada,

imaginant que la joia no és barrada

i que el Nadal reneix amb nou sentit.

Jordi Trepat

Variants condicionades, Ed. Saragossa. 2009

(1) No és la meva primera nadala sinó la tercera. La primera va ser "Non non de Nadal" de Joana Raspall. La segona "Nadal ho dic" de Jaume Subirana.