dijous, 20 d’agost de 2020

Haikus de les quatre estacions (tast)

Foto de Chus Casado per a Montserrat Morera Escarré (via Twitter)

Alguns m'heu demanat un avanç dels haikus que Pere Martí ha escrit a "Taroda. Haikus de les quatre estacions" del que us vaig parlar fa poc. Aquí en teniu un tast. Les fotos les he pres cedides de la xarxa. Això sí, en cito els autors. La primera, preciosa, de Chus Casado, l'he trobat al twitter de Montserrat Morera Escarré, autora del pròleg des de Catalunya.
 

Foto:  Juanjo 0905 - Wikimedia Commons


Conreus i pedres

i un rengle de pollancres,

b/vella Taroda.


Segundo Sánchez - Flickr











Foto: Segundo Sánchez - Flickr


Roselles roges,

sang vivificadora,

omplen els marges.

















Foto: Alvar Astúlez - Flickr


Que trist resulta

que els ramats no pasturin

ni a les deveses.














Foto: Jennifer Alarcón -  Flickr


Esclat d'estrelles

en la nit sense lluna:

quina és la meva?





 





Foto: Teresa García - Flickr


Les bicicletes, 

a l'estiu, són les ales

de la mainada.













Foto: Rafael Encinas  (via youtube: Taroda 2018. Noches de fiesta)


Músiques i àpats:

agost és una festa

per a molts pobles.
















Foto: Luenreta - Flickr


Tardor plujosa.

Les gotes regalimen

per la finestra.















Foto: Ste-72 -  Flickr


Camí de terra,

estret i fi, on menes?

Potser ets la vida...


                                                                Foto:  Carlos Martín Jiménez - Flickr


Només fumegen

tres tristes xemeneies,

desert el poble.
















Foto: Carlos Julián Martín - Flickr


La neu transforma

en paisatges de somni

allò que estimo.



4 comentaris:

  1. Moltes gràcies per aquest tast poètic, August...Són molt bonics els haikus, felicita el Pere de part meva!
    Bon vespre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Roser, el Pere ha fet uns haikus molt variats, a mig camí entre la mera contemplació de la natura i el món humà que l'envolta i la implicació de les emocions i els sentiments. I alguna reflexió. El llibre val la pena! Li diré al Pere de part teva!
      Bon dia!

      Suprimeix
  2. El primer i el darrer, dels més bons. Això de "b/vella Taroda" és molt ben trobat.
    Aquest: "Camí de terra,/ estret i fi, on menes?/ Potser ets la vida...", una associació d'idees molt brillant. No sabem on ens du la vida. Com tampoc sabem quina és la nostra estrella.
    Gràcies per aquest tast, quan pugui el compraré.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Helena! Aquest recurs de l'ambivalença b/v en Pere el sol fer servir als seus versos per a infants i trobo que aquí també està molt bé. El "camí estret i fi" és de ressonàncies carnerianes (Busca "Cançoneta incerta")
      Ho faré arribar a l'autor quan el vegi. Ja et diré com es pot aconseguir.
      Abraçades!

      Suprimeix