Una de les lectures d'aquest estiu tan diferent, molt més a casa i per tant molt més endins en tots els sentits, ha estat "El nus la flor" d'Enric Casasses (Edicions Poncianes, 2018). Encara el llegeixo i intueixo que el rellegiré molt. És un llibre amb moltes capes, amb molts tons, amb molts llenguatges... Temps vindrà en què m'atreveixi a fer-ne una ressenya com cal.
De moment, d'aquesta lectura reposada n'han sortit tres peces musicals que vull compartir amb vosaltres (amb el permís, ja concedit, de l'autor). L'experimentació del poeta m'ha fet també provar textures noves, musicalment parlant. Com diu Casasses: (1) “Jo sempre recito poemes meus i quan en recito un d’un altre poeta, que alguna vegada ho he pogut fer, és perquè l’he fet meu”.
En certa manera jo m'he fet una mica meus aquests poemes atrevint-me a expressar-los a través de la música. He procurat ser molt respectuós amb el text en tots els sentits (fons i forma) però he d'admetre que en algun cas m'he permès una adaptació per tal que la fórmula musical triada fos més 'rodona' -o potser per suplir les meves mancances. Si ho he aconseguit o no ja ho diran. De moment jo m'ho he passat molt bé fent-ho. Ara us toca a vosaltres. Espero.
(1) Llegiu l'entrevista que li van fer a "El Núvol" (27/2/20) arran del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
PD: Sé que a Casasses "li toca els ous" que li diguin rapsode. Entenc les seves raons i les respecto. Espero que no li suposi cap problema aparèixer en aquest blog (que, per cert, per si no ho heu vist, es diu "Rapsòdia"). En fi, ironies del destí.
PD2: M'estranya i tot que aquesta sigui la primera entrada del meu blog sobre Casasses. Procuraré esmenar-ho aviat. De fet això que acabo de dir no és del tot veritat: vaig citar Casasses arran del comentari d'un poema de Francesc Pujols, "El cant del pastor", que podeu llegir aquí.
PD3: Ho sento, fa ràbia això de les postdates, oi? He recordat que vaig fer servir també un poema de Casasses, aquell que es diu "Set poemes per a ***" (del llibre "Que dormim?") quan, ja fa uns quants anyets, anàvem pel món amb la colla de la Companyia Poètica Rapsòdia.
👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏
ResponEliminaMolt bé! La tria dels poemes, la música, la veu, tot m'ha agradat molt.
Gràcies Carme!! La veritat és que encara l'estic llegint i potser en musicaré algun més. Però aquests em van agradar de seguida. També és veritat que trio aquells que tenen un ritme i una rima que els fa més musicables, almenys per a mi, però n'hi ha molts d'altres que valen la pena. Ja us en parlaré més endavant!
EliminaUna abraçada!
Caram August, poeta músic, cantant...Si en toques de tecles i ben tocades! A mi de les tres cançons m'ha agradat molt , un àngel!
ResponEliminaM'he tornat a llegir el poema del pastor i he trobat especialment boniques algunes paraules: "apasturo" les ovelles...
Bon vespre i felicitats per ser tot un artista!
Gràcies Roser però crec que m'has afegit virtuts: poeta no en sóc -ja m'agradaria!
EliminaEl poema "Un àngel" també és dels meus preferits!
I el poema "El cant del pastor" d'en Pujols em va impressionar molt quan el vaig descobrir, aquella tendresa sobre un personatge que, sovint, era vist gairebé com un "sense papers" dins del món rural...
Gràcies a tu per llegir-me i escoltar-me!
Una abraçada!!
Gràcies pels tres regals sonors.
ResponEliminaI si parles amb el Casasses el felicites. D'ell m'agrada tot: "...la poesia i la cara"
Gràcies Xavier! El millor regal és poder-ho compartir.
EliminaÉs possible que ell mateix -el Casasses- llegeixi el teu comentari quan visiti el blog. Si en tinc ocasió li faré arribar.
Una abraçada!
Aquest "de tu m'agrada tot:/ l'esperit i la cara" em recorda el Leonard Cohen de "I like your body/ and your spirit/ and your clothes". M'embadaleixen aquests poemes i la música que n'és com la cara, la roba. Són inspirats i inspiren, en definitiva.
ResponEliminaPer cert, crec que ell és bon rapsode, encara que no sigui actor. No li fa falta.
No conec aquesta cançó del Leonard Cohen, la buscaré.
EliminaTens raó: són uns poemes que atrapen amb un encís especial, tenen com un magnetisme molt propi.
M'han inspirat aquestes melodies, fins i tot m'han fet provar estratègies musicals noves.
I estic d'acord en què ell és un bon rapsode, segurament molt millor que d'altres que ho teatralitzen tot!