dilluns, 12 d’octubre de 2020

Nusflorejant (nou projecte musical sobre la poesia d'Enric Casasses)

 


Després d'uns quants mesos de barallar-me (posant música) amb la poesia d'Enric Casasses he decidit que avui, 12 d'octubre, ja que no celebrem segons quins genocidis, era un molt bon dia per a compartir amb vosaltres el blog on recullo el treball fet fins ara. El trobareu clicant aquí. Espero que us emocionin, que us facin somriure -com a mi- els versos del nostre flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.


6 comentaris:

  1. Emocionen, i tant! Un aplaudiment per a tu, August!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Carme!! Aquest era l'objectiu. Ara a veure si arrodoneixo una proposta que es pugui escoltar en petit format. Us mantindré informats.

      Suprimeix
  2. Queda molt bé tot plegat, a veure com serà el final, segur que molt bonic...Felicitats!
    He descobert el poema de l'àngel que em va agradar molt!!!
    Bon vespre, August.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Roser!! Ja tinc 8 peces enllestides i una en la que hi estic treballant. Crec que després triaré fragments per ser llegits que m'han interessat i que són una petita mostra de la diversitat d'aquest poemari.
      Celebro que hagis "retrobat" l'àngel. És en dels primers que vaig triar per musicar. És també un dels meus preferits.
      Bon dissabte!
      August

      Suprimeix
  3. Fas com en les sonates de Bach, agafes un vers i el repeteixes i repeteixes, a vegades canviant-ne l'ordre fins i tot ("i de tu tot m'agrada"/ "i tot m'agrada de tu"). Són uns poemes molt dolços, però la teva música encara ho és més.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ostres Helena, això de Bach m'ha arribat a l'ànima! És un dels meus compositors preferits. En tinc una imatge preciosa presideix el meu petit estudi. Això que dius de les repeticions i canvis d'ordre va com va, sovint el que busco és una certa regularitat rítmica que em ve donada per la música que el poema m'ha inspirat. Sóc conscient que faig una "versió" del poema, la meva. L'Enric Casasses va dir-me que quan un llegeix -o canta- un poema se'l fa una mica seu, ja no és només del poeta. I crec que té raó.
      Celebro que trobis boniques i dolces les meves melodies.
      Bon dissabte!!

      Suprimeix