 |
| Joan Margarit en una imatge de 2017. Foto: Daniel Ríos |
Acabo de saber de la mort de Joan Margarit. Molts cops vaig parlar d'ell en aquest blog. És un dels meus poetes
preferits malgrat -o potser començo a pensar que degut a- uns versos sovint tristos, descarnats, sense esperança...
O potser era una desesperança lúcida després d'haver tastat -i comprès- la duresa d'aquesta solitud que anomenem
vida.
 |
| Tret de "Des d'on tornar a estimar", Ed Proa 2015 |
Fa temps escrivia els mots que ara reescric aquí sota. Els mantinc encara. Que la poesia de Joan Margarit
ens segueixi aconsolant, en el sentit en què ell entenia aquest terme.
"És cert que no entenem el perquè de l’alegria d’un “un vell que canta”.
O potser sí, si entenem que la poesia –ens diu- és una manera que tenim de sentir-nos més consolats, més ordenats,
més feliços.
Jo m'hi sento sempre que llegeixo els teus poemes."
Jo m'hi sento sempre que llegeixo els teus poemes."
Descansi en pau. Si pot ser al costat de la seva estimada Joana.
Al cel sigui...
ResponEliminaDe moment ja és al cel dels poetes que han sabut connectar amb la gent. I això ja és un bon cel per a un escriptor.
EliminaDescansi en pau.
ResponEliminaSegur que sí. Reconec que els darrers llibres cada cop tenien més accents tristos, potser desesperançats, potser lúcids... Malgrat tot, com sempre, en fer balanç, ens quedem amb els moments feliços
EliminaMalgrat tot la llibertat tal com eln Margarit l'escrivia als versos finals del seu famós poema:
ResponElimina"...La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat."
Un gran poema. M'agrada especialment el vers "la llibertat és una llibreria". He llegit en algun lloc -crec que en una entrevista a Margarit que, entre llibertat i cultura triava cultura, que es pot viure amb cultura sense llibertat, però no es pot ser lliure sense cultura.
EliminaFeia pocs dies que l'havia vist, que vivia molt a prop de casa meva, però no sabia que estava malalt...Jo li vaig fer dues entrevistes a la radio, fa trenta anys que ens vam conèixer... M'agraden els seus poemes perquè són entenedors...Era un enamorat d'en Verdaguer i fill de la Segarra (Sanahuja)una de les meves comarques preferides.
ResponEliminaDescansi en pau.
Caram Roser, tens sempre cops amagats... Em passa el mateix que tu, la claredat dels seus versos sempre m'ha atret, molt més que la perfecció mètrica d'altres sota un discurs fosc i críptic. No li sabia aquest amor per Verdaguer.
EliminaBona nit, Roser.
Pel lloc on treballo, em faig meu el vers de Margarit tot transmutant-lo una mica: "La llibertat és una biblioteca".
ResponEliminaMés llibres, més llibertat
Elimina