dimecres, 3 de febrer del 2021

Xesco Boix, 75è aniversari

 

Xesco Boix en una actuació al parc de la Seu de Manresa, l'any 1981. Jo, mig amagat al seu costat.














Avui Xesco Boix faria 75 anys. Però encara és entre nosaltres. La prova és l'homenatge que, des de la xarxa, s'ha organitzat amb el propòsit que tot aquell que vulgui pengi un vídeo de record d'ell, de les seves cançons, els seus contes, el seu testimoni. Els podreu veure tots si aneu a Youtube i busqueu l'etiqueta #xescoboix75

Jo hi he participat doblement. Amb un vídeo en solitari on canto una de les cançons que més m'estimo d'ell: "Cercles", i també en grup amb "Els Seegers", amb qui ja fa una pila d'anys recordem un altre dels grans, que va ser precisament un referent per al mateix Xesco: Pete Seeger.

Us deixo amb els vídeos i us enllaço a un article que vaig fer fa uns anys dedicat al Xesco, titulat "Perfums de Xesco Boix"

Que l'esperit del Xesco, la seva bonhomia, la seva actitud de rebel·lia, la seva gran esperança en els nens i nenes que han de ser els adults del futur ens continuï acompanyant i assenyalant-nos l'horitzó on volem arribar.

Per molts anys, Xesco!!

 


6 comentaris:

  1. Que maca la cançó "Cercles" L'interpretes molt bé August. I el "cel blau per sostre" també la canteu i toqueu molt bé els Seegers. Felicitats per la viola.
    Vaig coincidir moltes vegades amb en Xesco. Una vegada a una sèrie de llistats demanant (als anys 70's) la unitat de l'esquerra independentista i d'alliberament nacional, el meu nom i el d'ell eren al mateix full i així es va publicar al diari Avui.
    Una altra trobada va ser en un 11 de setembre, potser el de l'any 80? D'aquells que després de l'èxit multitudinari del del 1976, el del 1977, van començar a flaquejar de participació. Vam anar junts una estona, manifestant-nos per Barcelona. En entonar els "Segadors" la gent es girava per mirar i escoltar aquell que entonava tant bé, i es trobaven que era el Xesco.
    Com va dir en Joan Reig, estem orgullosos del nostre passat kumba i xirucaire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier!
      Que bonics són els records que tens d'en Xesco. Realment aquells anys devien ser apassionants! Jo era encara una mica jove (al 80 tot just tenia 18 anyets) però recordo molt bé l'energia que es vivia arreu i com veia les guspires de revolta en els ulls dels que eren llavors els meus "caps" a l'escoltisme.
      Ja és curiós que us trobéssiu demanant la unitat de l'esquerra independentista... sembla que no hagin passat 50 anys!
      Totalment d'acord amb en Joan Reig; profundament orgullós del meu passat kumba i xirucaire. Més enllà de la brometa que a alguns els agrada fer, la veritat és que aquest esperit està en la base de la construcció moderna del nostre país. Els que llavors hi érem encara hi som. I molts dels dels que se'n riuen no hi eren llavors i d'aquí a un temps hauran marxat. Els falta compromís.
      Una abraçada xirucaire, Xavier!

      Elimina
  2. Jo també el recordo el Xesco, però no d'una manera tan profunda com vosaltres, doncs teniem una edat semblant, i potser la mainada el seguia més...Però malgrat tot havia anat a algun dels seus concerts, que també havia estat xirucaire!!!
    No recordo aquesta cançó del cercle.
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Roser! Jo llavors era un noi que es plantejava fer de mestre, era cap dels escoltes i començava a fer d'animador infantil... tot s'ajuntava perquè una figura com la del Xesco em captivés profundament.
      "Cercles" va ser una de les cançons de la seva darrera etapa, és normal que no la recordis...
      Bona nit!

      Elimina
  3. A mi em crida molt l'atenció la seva cal·ligrafia! Molt original i maca, com la seva música. Bona versió la teva, l'hauria d'haver conegut.

    L'autor de la massacre noruega era una persona que estava molt malament del cap, i ho demostra que en el judici li era igual que el sentenciesin mentre no li diguessin que estava boig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el Xesco tenia una lletra preciosa: molt personal i artística a la vegada!
      L'autor del genocidi noruec no estava bé, òbviament, però el seu discurs no estava gens lluny del dels supremacistes d'arreu d'Europa o Amèrica. Compte, que estan entre nosaltres. Necessitem moltes cançons -i altres coses, lògicament- per educar els nens i nenes d'avui perquè demà tinguin una mica de sentit comú.

      Elimina