dissabte, 1 d’octubre de 2022

Fa cinc anys


Fa cinc anys.

D'aquella nit dormint a l'arxiu.
D'aquella matinada rebent les urnes a toc de matinades.
D'aquell dia tan llarg i intens,ple de complicitats.
Primer feliç i, a poc a poc, tacat de l'horror d'un estat que mai, mai, mai, ens deixarà ser lliures per decidir el nostre futur.
D'un estat que va pegar, maltractar, humiliar.
D'un estat que va fer un cop a la democràcia i ens va voler robar els vots (els sí i els no) que havien parlat lliurement.
D'un estat que continua humiliant, negant la democràcia, a cop de porra, a cop de toga, a cop d'espionatge, a cop de titular mentider, a cop...
Fa cinc anys però el meu esperit es manté ferm en les mateixes conviccions. Desenganyat sí, desconcertat a voltes, sí, però amb la força intacta -més si cal- per continuar aquesta lluita fins al final. 

Donec perficiam.
Més enllà de partits, més enllà d'interessos, més enllà d'atacs, insults o condescències malignes.
I demà, sortirem al carrer un altre cop per dir-ho en veu alta. Per reivindicar aquest 1-0, i el 3-0 que són tot un llegat que no pot caure en terra erma. Els dies que, junts, vam posar en escac el Reino de España, que els vam posar la por al cos, que vam prendre el control del nostre país.
"Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure:" deia Raimon.
Doncs jo encara tinc molta gana.
Bon 1 d'octubre!
Visca Catalunya Lliure!

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sí, Helena, no ens queda altre remei que persistir!!

      Elimina
  2. Hola August, jo també sóc de les desenganyades...No sé quan ho arreglarem tot plegat, si fins i tot els partits indepes, ja es tiren els plats pel cap...
    Bona nit, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només em queda l'esperança que, tots aquests embolics d'ara els puguem veure d'aquí uns anys com una fase del procés que era necessària per arribar a la independència. Però la veritat és que s'està fent molt llarg i dur... Bon vespre, Roser!

      Elimina