Dissabte passat vam fer l'estrena de NUSFLOREJANT! Quan portes més de tres anys -amb períodes dedicats a d'altres urgències- treballant una proposta (fent lectures, relectures, pensant músiques i enregistrant-les, assajant-les amb altres músics, pensant la tria de poemes que han de ser dits en veu alta i treballant-los amb els rapsodes, definint la posada en escena, el ritme, "la coma i la no coma" -que diria el mateix Casasses), doncs això, quan portes tot aquest temps endinsat en un univers així arriba un moment que tens ganes que tot vegi la llum i ho puguis mostrar i compartir amb la gent.
I aquest moment és màgic.
Com màgica va ser la nit del 2 de desembre a l'Agrícol.
Per l'emoció del moment - les primeres vegades sempre són uniques!
Per les bones sensacions ja abans de començar quan reps el públic i l'aculls i notes aquella calidesa amb que seràs escoltat.
Per la màgia del moment en que tot deixa de ser un assaig, una prova i esdevé una realitat viva.
Per les bones vibracions que notes a mesura que les notes musicals i els versos s'escampen per la sala.
I sobretot perquè, quan demanes al públic si vol participar-hi activament llegint un poema únic que cadascú té al seu programa de mà la resposta és incondicional, tendra, divertida... I nombrosa! Pels amants dels números -que també compten a la vida- la dada és aquesta: d'una seixantena de persones, disset es van decidir a llegir en veu alta. Això és un 28%! Gairebé una tercera part de l'auditori. I això diu molt de l'actitud valenta i còmplice dels que ens van venir a veure i escoltar. GRÀCIES!!
I quan tot s'acaba i sents aquells aplaudiments sincers, sentits, i la gent s'aixeca del seient per a agrair-t'ho... un té la sensació que ha tocat el cel amb els dits i que tot aquell esforç de tres anys, amb pandèmia inclosa, ha valgut la pena. Sensació que rebles en parlar amb la gent que se t'acosta i et diu coses precioses.
Aquesta és la meva crònica de l'estrena de Nusflorejant. Ja n'hi haurà d'altres que la facin des d'un altre punt de vista. I ho agrairé i ho penjaré també aquí per compartir-ho amb vosaltres.
Ara només vull assaborir el moment, agrair profundament les precioses paraules que ens van dir, i treballar perquè la llavor de NUSFLOREJANT continuï escampant-se arreu.
Propera parada: Sant Pau d'Ordal (Alt Penedès).
Us en mantindrem informats.
Una abraçada
"... i és de nit i tot calla i tot canta."
(Enric Casasses)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada