El món és un mocador... i ben petit!!

 

Qui és aquest personatge de la primera foto? -us deveu preguntar. És en Manuel Sugrañes. 
I per què en parlo? Doncs perquè llegint la fantàstica biografia de Papasseit escrita per Ferran Aisa i Mei Vidal 

al capítol on parla del Bar del Centro (1) diu: "Un dels més famosos toreros que freqüentaven el bar era en Sugrañes, que havia passat d'enllustrador de botes a mosso d'estocs, i després banderiller"(pàg 117): 

 

Informació extreta del blog: Barcelofilia 

I afegeix en una altra pàgina: "que després s'ha fet un bon nom amb les revistes del Còmic"(pag. 112). 

Després de llegir això he pensat: aquest Sugrañes em sona, no sé de què. Fins que he recordat que en Sugrañes fou empresari i llibretista al Teatre Còmic del Paral·lel:

Una de les manies dels espectacles de Sugrañes: els títols havien de tenir només sis lletres

i autor d'un cuplet de l'època ("La Filomena", 1923) (2) que es va fer molt famós als anys 50 i 60 al Penedès.

 

D'aquell cuplet inicial en van sorgir un munt d'estrofes amb un to eròtic però plenes d'eufemismes i jocs de paraules pujats de to. I aquestes coples són les que en Cosme Milà (el Parent) un casteller de Vilafranca, ensenyà a en Miqui Giménez, mestre, músic tradicional i molt aficionat als jocs populars. En Miqui la va incorporar al repertori del seu grup, "Els Ministrils del Raval" (de Terrassa)

i, a partir d'aquí es va escampar per tot el país (3). I d'ell la vaig conèixer jo. Justament fa uns anys la vam cantar junts en un acte de l'Institut d'Estudis Penedesencs on -entre molts altres articles- es presentava un estudi de Ramon Marrugat sobre aquesta cançó:

I on vull anar a parar amb tot això? 

Doncs que em fa gràcia pensar que l'autor d'aquell cuplet, en Manuel Sugrañes, va compartir vetllades al Bar del Centro amb en Joan Salvat-Papasseit. Imagino que no només devien parlar de literatura.  I, pel que diu en Lluís Capdevila, Papasseit no s'hi devia sentir del tot còmode amb algunes expansions d'aquell espai:

"Salvat-Papasseit, que entrava amb un aire de timidesa i por, i tenia per a tot el que el voltava una mirada de febre;" (4)

Al soterrani del bar hi havia un cabaret, "Au fond de la mer", i allà compartien espai amb tot un seguit de "noies alegres", entre les quals hi havia una tal Margot que degué impressionar molt el nostre poeta perquè surt en alguns dels seus versos: 

"Un perfum de colors ha invadit a Margot

  S'ha vestida de pressa: 

  Perquè hom no sabés de sa sina l'olor 

  s'ha posada una flor 

  damunt la roba fresca " 

(1) Sobre el Bar del Centro trobareu més informació al blog barcelofilia .

(2) Qui era la tal Filomena es mereix un post que faré un altre dia. On hi haurà més sorpreses sobre Sugrañes i l'autor de la música d'aquest cuplet.

(3) I encara avui dia continua escampant-se amb noves versions.

(4) Tret de la biografia de Ferran Aisa i Mei Vidal: Joan Salvat-Papasseit. Barcelona. Ed. Base, pàg.113.