Sento el fred de la nit...

Demà faltarà un mes just per a Nadal.

Cada any, des d'en fa ja una colla, intento musicar una nadala. Enguany tenia clar que ho havia de provar amb aquesta de Papasseit ja que era l'any del centenari de la seva mort. He de reconèixer que era tot un repte. Aquesta nadala de Papasseit no és certament un poema típic que descrigui de manera amable les bondats de les festes nadalenques. El contrast de la primera part més descriptiva i més tòpica -tot i que els referents vitals del poeta eren més aviat humils-  amb la part final són estratosfèrics. Aquest nen Jesús que ens mirarà mentre fem l'àpat nadalenc i  "després de mirar-nos / arrencarà a plorar" no és certament un final feliç.  Crec, humilment, que he sabut trobar una fórmula musical adient per a destacar aquest contrast.

Manuscrit del poema "Nadal" amb lletra del mateix Joan Salvat-Papasseit

El segon repte era mirar de vestir el vídeo amb fotos properes a la Barcelona dels anys 20 i, si era possible, amb imatges del mateix Papasseit i la seva família. Diguem que, en aquest segon cas, me n'he pogut sortir mig bé gràcies a la descoberta d'uns quants webs que guarden imatges i documents d'aquella època. He de citar l'arxiu immens que he trobat al web Memòria Digital de Catalunya i, molt especialment el Fons Salvat-Papasseit que s'hi allotja. Entre d'altres troballes d'aquest fons hi ha les postals que Salvat escriví a la seva filleta Salomè pels volts de Nadal mentre estava al sanatori de la Fuenfría a Cercedilla (Madrid) tractant la tuberculosi que l'acompanyà els darrers anys de la seva vida i que li causà una mort tan precoç. D'entre tota la col·lecció n'he escollit una que parla precisament del pessebre que, aquell any, no podrien fer junts. Al vídeo trobareu la transcripció d'algun dels fragments.

El bombardeig d'imatges finals són algunes de les innombrables raons per les quals el nen Jesús ploraria avui dia: guerres arreu -a Palestina, a Ucraïna, al Txad-, refugiats climàtics i desplaçats pels nombrosos conflictes bèlics, l'auge de l'extrema dreta arreu, la intolerància d'alguns règims contra un rol digne per a les dones, la pobresa que ens encercla i que ja tenim instal·lada també a casa nostra cada cop més, els desnonaments que deixen a la intempèrie nombroses famílies... I no podia -ni volia- acabar sense afegir els efectes que la Dana ha produït al País Valencià recentment. Imatges desoladores de les víctimes i de l'esforç immens dels voluntaris per ajudar-les. Vagi per ells, com a petit homenatge, aquest vídeo. 

Aquí sota us deixo el poema sencer per si el voleu llegir. És un exemplar de la primera edició (1921) que he trobat també en el fons ja esmentat. Bona lectura i, tot i que és molt aviat encara... BON NADAL!!