Fa pocs dies un amic meu en va fer 65. I li vam dedicar aquest poema de Marià Manent -amb alguna petita adaptació personal- que ara us deixo com a regal. Tot i que sé que fer-se gran no és tan innocu com diu Manent, espero que la seva llum m'acompanyi, si més no, en els propers aniversaris. I que li doni la raó i no em pugui queixar "del temps que passa". Voldrà dir que les coses van raonablement bé.
A MERCÈ GASPAR DE SUNYER,
QUAN COMPLÍ 70 ANYS
No ens queixéssim del temps que passa. Tot respira
amb dolcesa profunda. Dins del cor
tot brilla i és guspira:
el xiprer del teu pati, la campànula d'or.
Melangiós, el temps tot s'aroma i s'empelta
d'eternitat subtil,
i et veig, entre les roses, tan esvelta
com en el teu abril.
MARIÀ MANENT
a El cant amagadís, dins Poesia completa, B., Columna, 1989.
Per molts d'anys i bons, per partida doble!.
ResponEliminaM'agrada molt el poema musicat.
Salut i aferradetes, August.
Gràcies, Lluna! Pel que veig compartim dates properes d'aniversari. Per molts anys!!
EliminaUna abraçada.
Fa pocs dies que en vaig fer 70 com la Mercè a qui va dedicat el poema.
ResponEliminaMe'l faig meu... he, he,he...
No ens queixéssim del temps que passa, és una frase, un vers, amb què em reconec. No me'n queixo gens. Ni tampoc em queixo del "poc" (comparativamant als 70) que em pugui quedar.
Només em queixaré si s'allarga massa la vida sense bones condicions.
De moment estic bé i endavant els atxes.
Els 60, doncs que els gaudeixis molt en aquesta nova etapa de temps lliure. Sé que ho faràs, una persona activa i creativa com tu, no pot fer altra cosa que gaudir de cada dia i de cada hora. Que siguis feliç, August i per molts anys puguis gaudir de la llibertat de la jubilació.
Una abraçada.
Crec que Marià Manent no tindria cap problema en que t'apropïis una mica d'aquest poema i, sobretot, dels seus desitjos. Tens raó en que no ens podem queixar si anem sumant anys sense problemes de salut importants.
EliminaGràcies pels teus desitjos sobre la meva nova etapa. Espero gaudir d'aquest temps nou que se'm presenta, a un altre ritme però amb moltes coses per fer i per viure. Ja t'ho aniré explicant, per aquí o per instagram.
Una abraçada!
Veig que jo ja sóc de la dècada dels setanta...Que cada vegada passen més de pressa!
ResponEliminaA mi no m'agrada fer plans de futur, sobre la marxa també pots anar improvisant.
Ara vaig a fer reforç a l'institud que tinc prop de casa ( cinc minuts). Ajudo la noia de l'aula d'acollida, és mol diferent que la primària, però ho tinc tant a prop...
Per molts anys, Artur i per més que corris no m'atraparàs, he, he!