dimecres, 18 de febrer de 2009

Amor engrunat al fons de les butxaques

Rellegint M Mercè Marçal he tornat a un vell poema que m'ha fet companyia moltes vegades. Té tota la tendresa i la tristesa de què aquesta poetessa excepcional era capaç en els seus versos.






Pujaré la tristesa dalt les golfes
Amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.


Qui sap, potser Rapsòdia el recitarem -o cantarem- a la Múnia pel sopar de la dona...

1 comentari: