dijous, 3 de desembre de 2009

La felicitat escriu en blanc

Llegeixo una entrevista a Philip Larkin que hi ha al final del seu llibre de poemes "Finestrals" (un altre dia en parlaré). 
M'ha fet gràcia, un cop més, retrobar un vell tema (oi, Laia?) sobre la poesia i la felicitat. Li pregunten si la infelicitat, que és tan present a la poesia de Larkin, és fruit de la seva visió de la vida. I respon :

"De fet m'agrada pensar de mi mateix que sóc força divertit, i espero que això es percebi en la meva escriptura. Però és la infelicitat allò que provoca el poema. Ser feliç no el provoca. Com diu en algun lloc Montherlant, la felicitat escriu en blanc. És molt difícil escriure sobre ser feliç. És molt fàcil escriure sobre ser desgraciat. I penso que haver escrit sobre la infelicitat és probablement la causa de la meva popularitat, si és que en tinc. Al cap i a la fi la majoria de la gent és infeliç, no li sembla?"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada