dissabte, 29 de desembre de 2012

Poesia per acabar l'any i encetar-ne un altre


Ja fa dies que al meu calaix de sastre-lector hi tenia pendent de comentar-vos -estimats blogaires anònims- aquest disc de la Ivette Nadal que porta per títol "Mestres i amics".
Em va cridar l'atenció el fet que algú d'aquesta generació tan, diguem-ne, "jove", encara s'interessi per musicar poemes d'altres, siguin o no poetes coneguts pel gran públic. I em va agradar encara més saber que la Ivette, que fins ara havia tret dos cd amb cançons pròpies, sempre ha compaginat als seus recitals la cançó amb la lectura de poesia. O sigui que ho tenia tot a favor perquè d'entrada m'agradés.
I així ha estat. Tot i que reconec que hi ha alguns aspectes de les seves cançons que són, sempre al meu parer, millorables, la veritat és que "Mestres i amics" és un disc molt interessant, amb propostes diferents i amb personalitat, cosa que és molt d'agrair en un panorama on solen abundar les còpies dolentes o sense segell propi.
D'entrada la Ivette ens sorprèn amb una veu d'una tessitura més aviat greu però amb trempera, càlida quan vol, contundent quan el text i la música ho demanen. Potser no és una gran veu, d'aquelles que t'enamoren de seguida, però ja se sap que, sovint, allò que ens entra molt fàcilment pels ulls -o les orelles en aquest cas- després ens avorreix o cansa amb la mateixa facilitat. A més té al seu favor que no busca agradar-se ni es recrea en melismes ensucrats, i això també s'agraeix. Una certa austeritat vocal diu també, crec, de la naturalitat de la proposta musical.


I poètica. Perquè no oblidem que aquí el talent de la Ivette s'ha posat al servei de les lletres d'altres amics i mestres seus: Anna Aguilar-Amat, Enric Casasses, Francesc Garriga, Santi Montagud, Victor Sunyol i Joan Vinuesa. Sé per experiència el que costa "posar" música a un poema. Sempre he pensat que el verb posar no és el correcte, que el músic ha d'intentar "trobar" la música que resta amagada en aquells versos, la que ells ens demanen i no la que nosaltres hi volem casar. Per això no sempre és fàcil, sobretot quan el poema no té una mètrica regular (versos, síl·labes i accents, bàsicament) que pugui brillar quan el diem tot cantant. I és clar, cadascú fa la seva lectura, i, segurament, de músiques se'n poden trobar moltes, però no totes acaben pouant dels mots una aigua fresca i transparent. Dic tot això perquè a "Mestres i amics" he trobat cançons més reeixides que d'altres. En algunes el vers i la melodia casen com si estiguessin fets l'un per l'altra. És el cas d'una cançó bellíssima com és "Cançó de bressol per un osset de peluix"(poema de Víctor Sunyol). Segurament hi ha ajudat molt que, ja en l'origen, el poema ha estat concebut com una "cançó" i, per tant, hi ha una rítmica recurrent que fa més senzill vestir-lo amb una melodia. Sí, això és, una música com un vestit del poema, fet a mida. 
En altres casos ho trobo més forçat. Dóna la impressió que la melodia -seguint la imatge de la confecció- no s'adapta del tot a les paraules: en algun lloc es queda curta, i llavors cal comprimir els mots dins les costures; en d'altres, en canvi, hi ha massa roba, queda molt folgada i cal estirar les sil·labes del vers per omplir aquell buit. L'exemple més clar és per mi el poema "Arbre meu" de Joan Vinuesa que, com que té una estructura mètrica molt lliure, el risc que es corre a l'hora de musicar-lo és més gran. La melodia fa giragonses estranyes en alguns versos, però, per sort, hi quadra a la, diguem-ne, tornada: "Clorofil·la, sargantanes i formigues, / tu ets la gran ciutat..."
En fi, insisteixo, admiro moltíssim aquells valents que s'apunten a musicar un poema i, per això, per sobre de tot vagi la meva felicitació a la Ivette per la feina que ha fet a "Mestres i amics". El cd es completa amb un dvd on hi ha entrevistes que la mateixa Ivette ha fet a cadascun d'aquests poetes i un videoclip de bella factura en 2D i 3D de la cançó "Calaix de dalt", lletra i música seva.
Animeu-vos a escoltar-la. Valdrà la pena anar seguint la feina de la Ivette Nadal. Pinta bé. És una bona manera d'acabar aquest any i començar un 2013 on no ens hauria de faltar la poesia. Tinc la sensació que ens farà molta falta.
Bon any 2013 i molta poesia per a tothom!


PS: Per cert, a la seva web ( www.ivettenadal.com ) hi trobareu un munt d'informació i, si teniu facebook, podreu descarregar-vos les seves cançons.


2 comentaris:

  1. Gràcies August
    per escoltar el disc, i per dedicar aquest temps amb la teva sinceritat.

    Ho he llegit amb el cap i amb el cor. Gràcies per les coses bones que hi trobes, com també gràcies per deixar en l'aire les teves opinions sobre els defectes que hi trobes en algunes de les cançons ,perquè ho fas des del respecte.


    és molt complicat, com saps, casar poema i música, aportar d'un mateix i al mateix temps fer respecte al poeta i al poema.

    "Arbre meu" Sóc molt conscient que és una cançó de sonoritat i ritme complexe, és lliure, i el personatge que l'ha escrit és tot ell intemporal i a destemps i això és el que intentava transmetre.

    Una abraçada
    i molta sort en tot el que fas.

    Ivette Nadal

    ResponElimina
  2. Gràcies, Ivette, pel teu interès en llegir les meves paraules (un sempre té la sensació que escriu en el buit). Com bé dius, tot ho he dit des del respecte, i l'admiració cap als que treballeu en aquest espai tan delicat -i màgic- que uneix poesia i música.
    Et desitjo també el millor en els teus projectes.
    A veure si ens podem veure en algun dels teus concerts. M'agradarà saludar-te.
    Una abraçada.
    August

    ResponElimina