diumenge, 27 d’abril de 2014

"… i que tu pots contribuir-hi amb un vers."

Me l'acaben de regalar per Sant Jordi -secretament van endevinar que el desitjava- i ja l'estic gaudint a mans plenes. Quina força, quina passió!  Tinc la certesa que serà un llibre que m'acompanyarà a partir d'ara (en això, curiosament, coincideixo amb l'amic Pep Garcia  de qui acabo de llegir un petit comentari).
Feia anys que Walt Whitman i les seves Fulles d'herba estaven al meu calaix d'interessos pendents. No sé si abans però, en tot cas, el primer moment que recordo haver gaudit dels seus versos va ser de la mà d'El club dels poetes morts, una pel·lícula que em va impactar fortament i que també m'ha anat acompanyant al llarg dels anys. Sobretot a l'aula, on intentava que els meus alumnes quedessin atrapats com jo per aquella força de la natura que es deia John Keating, professor d'un internat anglès de gran prestigi, l'Acadèmia Welton. De la mà de la poesia de gent com Whitman encomanarà als seus alumnes la filosofia del carpe diem, i els animarà a ser amos del seu propi destí trencant, si cal, les rígides regles socials de l'acadèmia i del selecte grup social al qual pertanyen.
De tot això en rescato uns versos de Fulles d'herba que -ho confesso- he corregut a buscar en aquest volum de més de 500 pàgines. És el poema Oh jo! Oh vida! que acaba amb un vers esplèndid:

"Que el poderós espectacle continua, i que tu pots contribuir-hi amb un vers."

Us deixo amb el poema sencer, convençut que aquesta no serà l'última aparició de Whitman a Rapsòdia:

OH JO! OH VIDA!
Oh jo! Oh vida! De les preguntes recurrents
De la desfilada interminable dels deslleials, de les ciutats plenes de 
      necis,
De mi sempre fent-me retrets a mi mateix (perquè qui és més neci 
      que jo, i qui més deslleial?),
Dels ulls que en va anhelen la llum, dels objectes menyspreables, de 
     la lluita sempre renovellada,
Dels pobres resultats de totes les coses, de les afanyoses i sòrdides
     multituds que veig al meu voltant,
Dels anys buits i inútils dels altres, de mi entrellaçat amb les altres
     coses,
La pregunta, oh jo! tan trista i recurrent -què hi ha de bo enmig
    de tot això, oh jo, oh vida?

                                  Resposta

Que ets aquí -que existeixen la vida i la identitat,
Que el poderós espectacle continua, i que tu pots contribuir-hi amb
    un vers.
                                                                   



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada