dimarts, 10 de febrer de 2015

Un tast -exquisit- de Roald Dahl


Potser perquè sóc un fervent admirador de Roald Dahl, o perquè el títol ja em feia sentir complicitats  amb les meves adoptades arrels penedesenques, o, segurament, perquè me'l van regalar uns amics a qui aprecio molt i en qui confio a cegues en temes literaris… Sigui per la raó que sigui, sabia, abans de llegir-lo, que aquest llibre no em decebria. I no només no ha estat així, sinó que ha superat àmpliament les meves expectatives.
Sí, ja sé -direu-, començo molt fort i això es pot pagar al final. Però en aquest cas l'aposta que faig no té cap risc, ho sé. Com ho sap un dels protagonistes de "La cata" (tast en català, per quan hi hagi la traducció a la nostra llengua). Ho entendreu d'aquí a una miqueta si teniu paciència.
M'explico. 
Des de fa molt anys que llegeixo Roald Dahl. Sóc mestre -ja ho sabeu- i a més un apassionat de la lectura. Per tant, el dia que vaig descobrir el primer llibre de Dahl (ara no recordo quan ni quin va ser, però és possible que fos l'excepcional Matilda, que sempre ha estat el meu preferit, juntament amb El Gran Amic Gegant), hi vaig veure unes enormes possibilitats per a engrescar els meus alumnes en la lectura. L'altre dia en parlàvem en Xexu i jo al seu blog, amb motiu de la ressenya que va fer de Charlie  and the chocolate factory. Però això -com diria algú- "avui no toca".
El que vull dir és que, després de tots aquests anys de llegir i fer llegir Dahl a l'escola, no m'havia topat encara amb cap obra seva per a adults (si considerem que les seves obres infantils no són per a adults també, cosa que, des d'aquí ara mateix em nego a acceptar). Així que, quan vaig obrir el paquetet de regal i va aparèixer aquesta bellíssima coberta vaig ser un lector feliç perquè sabia que m'esperava una lectura àcida i mordaç però alhora divertida, amb espurnes de tendresa i, sobretot, amb un alt nivell literari.
I sí, us puc confirmar fil per randa tot això. 
Des de la primera línia del relat vaig quedar enganxat i, tot i que hagués pogut llegir-lo d'una sola tirada (l'obra escrita ocupa a penes una trentena de pàgines), l'he anat allargant per allò d'ajornar el final.
Només dues ratlles de l'argument (quatre ja serien massa en una obra tan breu): el narrador acut, en companyia de la seva dona, a un sopar a casa de Mike Schofield, un corredor de borsa anglès. Allà coincidiran amb el famós gastrònom Richard Pratt. Com sol ser habitual, Pratt voldrà demostrar els seus profunds coneixements sobre vins fent una juquesca amb l'amfitrió. Aquest cop, però, l'aposta pujarà molts enters i crearà un clima de tensió excepcional que no es resoldrà fins al final de l'àpat. Evidentment, no penso explicar com.
Com els grans mestres del conte curt, Dahl ens presenta els elements indispensables per a la història. No hi sobra res, tampoc en falta cap. Es recrea dibuixant-nos l'escena d'aquest sopar amb una lentitud exasperant però que ajuda eficaçment a crear en el lector la necessitat imperiosa de seguir llegint per veure el desenllaç de tot plegat. Entremig podem assistir al descomunal desplegament de dots de Pratt pel que fa a la seva capacitat d'analitzar un vi i totes les seves qualitats. Podríem dir que el relat es converteix gairebé en un model sobre com fer un tast, però el nostre interès com a lectors va molt més enllà d'això i queda atrapat literalment per l'atmosfera de suspens creada per Dahl. 
No seria just parlar d'aquesta edició sense fer esment de les il·lustracions d'Iban Barrenetexea. A mig camí entre la caricatura i el preciosisme en la descripció dels decorats, o, més ben dit, combinant aquests dos estils, els dibuixos de Barrenetexea aconsegueixen convertir-se en una segona lectura de l'obra. Estan intercalats entre les diverses seqüències del sopar i comparteixen el protagonisme amb la literatura ja que ens permeten anar seguint -aquest cop visualment- la història, gairebé com si de un còmic es tractés. El to caricaturesc dels dibuixos lliga a la perfecció amb l'estil irònic de Dahl. I és clar, si citem l'il·lustrador no seria just oblidar el traductor, Iñigo Jáuregui, gràcies al qual els mots de Dahl ens arriben en un castellà ric i efectiu alhora. No puc opinar si estan a l'altura de l'original perquè ni el tinc a mà ni els meus coneixements inexistents d'anglès m'ho permetrien. Només puc dir que aquesta lectura m'ha causat un profund plaer i imagino que alguna cosa hi deu tenir a veure qui m'ho ha fet entenedor.
Res més, llanceu-vos sense xarxa a la lectura d'aquesta petita joia (petita per l'extensió, només). 
El llibre permet, a més, convertir-se en un regal excel·lent si voleu fer content un amic o amiga lector. Nordica libros s'ha preocupat de fer d'aquest conte un objecte preciós, d'aquells que agrada tenir a les mans, fins i tot abans de descobrir el tresor que amaga dins les seves pàgines. I no cal dir que, amb més raó encara, després.

Nota: No voldria acabar aquest post sense convidar-vos a visitar el blog de Lola Casas, una poeta especialitzada en poesia infantil que és, alhora, una gran coneixedora i divulgadora de l'obra de Roald Dahl. Si el llegiu coneixereu l'entranyable relació que va mantenir amb l'autor, sempre acompanyada dels seus alumnes.



21 comentaris:

  1. Com que no tinc tant de temps disponible com voldria, encara no havia tingut oportunitat de passar pel teu blog. T'enllace al meu i ja aniré passant per ací.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda! sempre que vulguis… Jo miro d'anar passant pel teu i els de la colla, però no és feina fàcil. Sou molts!! I tots teniu coses interessants a dir. Fins aviat! Una abraçada.

      Elimina
  2. Amb aquest entusiasme tan encomanadís, és inevitable apuntar-se La cata per llegir. Això està fet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'asseguro que és una joia. L'acabo de llegir en veu alta a la meva dona i ens ho hem passat molt bé. És una cosa que recomano: llegir un llibre -o un conte, en aquest cas- entre dos. Una experiència molt, molt especial.

      Elimina
  3. Jo he llegit el llibre Matilda, que per cert em va agradar molt, però no m'havia fixat en l'autor.
    Veig que també ets una mica "somelier", és clar, si tens relació amb el Penedès...
    És agradable que un llibre et transmeti tan bones sensacions!
    Bon vespre, Artur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et recomano que vagis a l'enllaç de la Lola Casas que, a part de poeta, també va ser mestra fins fa poc. T'encantarà la història que va viure amb Roald Dahl amb els seus alumnes. El van arribar a visitar i tot!
      Sí, això del tast aquí al Penedès és una cosa molt habitual.
      Una abraçada i bona nit!

      Elimina
  4. sento no ser com tu fervent admiradora de Dahl , potser és que no he tingut l'ocasió ....crec que fa anys vaig llegir-ne un llibre o potser dos i no els recordo, quan no recordo un llibre senyal que no em va arribar és clar que en la literatura com en tot és qüestió de gustos personals o potser que no era el meu moment ....vull dir que de vegades no saps perquè llegeixes un autor o autora i t'arriba molt endins , d'alguna manera connecta amb alguna cosa interior nostra , està clar que tu hi has connectat amb Dahl i jo ho celebro

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hi he entrat sobretot a través de la seva literatura infantil i perquè sóc mestre i ho he viscut intensament. Si no hagués estat així potser no l'hagués gaudit tant, o fins i tot no l'hagués ni descobert…
      Realment és una cosa molt bonica quan sents aquesta connexió amb algun autor. A tu t'ha passat amb algun?
      Abraçades!

      Elimina
  5. M'agrada saber que Roald Dahl és ben viu encara. Junt amb Rodari i Ende són tres dels grans que van influir més en els nostres escriptors sobretot durant els anys 89 i 90...
    Us adjunto l'enllaç -amb tota la modèstia del món- del meu bloc on parlo d'aquests tres autors.
    http://mascarodeproa.blogspot.com.es/2012/11/rodari-dahl-i-ende-tres-dels-grans.html

    Gràcies, August, per fer-nos arribar les teves opinions i comentaris sobre ell. I recomano molt connectar amb la Lola Casas que el va conèixer, el va visitar i va anar al seu enterrament. Sempre he tingut una enveja molt gran a la Lola per poder fer això.
    Visca Roald Dahl i la seva esbojarramenta.

    Josep Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep M, per la teva aportació. El teu blog és com la teva biblioteca personal, una mena de tresor!

      Comparteixo l'admiració a parts iguals per Dahl i Rodari, un altre gran mestre que m'ha donat un munt d'eines per a treballar la fantasia a l'escola. En canvi a Ende no he acabat mai de llegir-lo, no sé ben bé perquè… Atzars, suposo.

      Vaig poder parlar amb la Lola Casas i ens va explicar a classe la extraordinària relació que van mantenir amb Roald Dahl. Una història preciosa!

      Una abraçada!

      Elimina
  6. Acabo de saber, per una amiga, que el conte "El tast" està traduït al català, dins del llibre "Històries imprevistes" editat per Empúries. Demà me'l portarà. Coses de la xarxa! Visca!

    ResponElimina
  7. Precisament ahir el vaig tenir a les mans, em va sorprendre veure'l, però ara Dahl sempre em crida l'atenció. En ell he descobert un gran autor, com deies tu, els seus llibres infantils els pot llegir qualsevol adult sense somriure condescendent, la veritat és que estan molt ben escrits i no se m'acudeix cap definició millor que dir que no pren el pèl als nens, els ofereix bona literatura, i de retruc a nosaltres també. De manera que aplaudeixo el teu afany de fer-lo llegir a la canalla de l'escola, molts t'ho agrairan de grans quan siguin uns bons lectors (i les llibreries també t'ho agrairan).

    Pel que fa a aquesta obra en concret, en parles tan bé que venen ganes de llegir-la! T'anava a dir que ja que m'he llençat a llegir Dahl en anglès, o bé el compraria en aquesta llengua o esperaria a que surti en català, però veig que ja ha estat publicat en un recull d'Empúries, i això em sembla encara més interessant com a opció de futur (actualment tinc tal cua de llibres...). Això sí, segur que en aquest recull no hi haurà aquestes il·lustracions que dius.

    Bé, el que és segur és que seguiré llegint Dahl, i ja sé quin és el proper llibre 'infantil' d'ell que llegiré. A veure si l'encertes, de moment he llegit Matilda (aquest en català), The witches i el d'en Charlie que ja saps.

    ResponElimina
  8. Vaig descobrir l'autor gracies als meus fills. Fa una pila d'anys en una de les incalculables visites a la llibreria el gran va venir amb "Matilda" a les mans i amb aquella carona de " si no me'l compres serè el nen més trist del món". Des de les hores hem llegit varies de les seves obres. Aquesta no la coneixia, però queda apuntada, segur que a la meva filla també l'hi agradarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En principi és una obra pensada per a adults… No sé l'edat que té ara la teva filla, però aquesta obra ja demana una certa maduresa. Si vols que llegeixi altres obres de Dahl per a nens i nenes en tens encara una bona colla per a triar. Demana-ho al teu llibreter/a de confiança.

      Elimina
    2. La meva filla ja te 21 anys ;)
      De petita va llegir molt a Dahl igual que el seu germà, però d'això fa un munt d'anys.
      Ara cada cop més compartim el gust per un tipus de literatura similar.
      Gracies August ;)

      Elimina
  9. Aquest no ha caigut a les mans.
    Amb tu la llista de pendents es farà molt i molt llarga. ;)
    Farem una passejada pel blog que ens proposes. Gràssis!

    Aferradetes ☺

    ResponElimina
  10. Hola Lluneta, no pretenc atabalar-vos amb llistes pendents de lectura. Jo sóc el primer que trio molt el que llegeixo perquè tinc poc temps. Només són propostes per si no saps què llegir o per si vols una obra que almenys hagi agradat a algú.

    Abraçadetes!

    ResponElimina
  11. El recomanes tan bé que m'han vingut ganes de llegir-lo. El buscaré.
    He trobat molt interessant el relat de Lola Casas.
    Moltes gràcies, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja tinc a les meves mans l'edició en català, però no és només d'aquest conte sinó que n'inclou una pila. Ja us en parlaré.
      Aquesta edición que he comentar és un bombonet, ja ho veuràs.
      És curiosa, oi? la història de la Lola Casas i el Roald Dahl…
      Gràcies a tu per llegir-ho i comentar-ho.
      Una abraçada.

      Elimina
  12. No llegir Dahl és com no saber quin gust té la xocolata.

    El tinc en anglès, tot, a casa...

    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://www.roalddahlfans.com/books.php

      Jo em vaig llegir "El meu oncle Oswald". Encara ric ara.... molt boig!!

      :-)))

      Elimina