diumenge, 8 de març de 2015

Vuit de març… fins quan?

Maria-Mercè Marçal. Autor desconegut: treta d'aquí.
Vuit de març

Amb totes dues mans

alçades a la lluna, 

obrim una finestra

en aquest cel tancat.


Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja .la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria-Mercè Marçal


Perquè tant de bo arribi un dia que no calgui celebrar un dia de la dona. 
Mentrestant, persistirem CADA DIA.

22 comentaris:

  1. El poema està molt bé. M'ha agradat aquest record del temps en que es cremaven bruixes. Un temps que encara persisteix en alguns llocs.
    Serem lliures perquè ho volem ser i ningú ens ho podrà impedir.
    PD: August, m'has deixat un missatge al bloc que he eliminat sense voler. Disculpa. El pots recuperar? Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Consol, el temps sembla cíclic i s'entesta en demostrar-nos que el que havíem aconseguit es torna a perdre, en tants camps… per tornar a començar la lluita.
      PD: Ja he tornat penjar el comentari al teu blog.

      Elimina
  2. 8 de març i Marçal, no podia ser d'altra manera!
    "Vindicarem la nit/ i la paraula DONA": exacte, la dona es correspondria amb la nit, la intuïció, l'home amb el dia, la raó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament, Helena, hi deu haver una explicació fins i tot biològica per a aquestes diferències entre sexes (em refereixo a les més psicològiques, les fisiològiques són evidents). Però jo em rebelo una mica quan establim aquesta dualitat home/dona on uns són raonables i els altres intuïtius… No podríem treballar perquè aquestes "capacitats" - si és que de veritat són patrimoni de cada sexe- puguin ser compartides i "apreses" mútuament?
      I sí, dir dona i poesia és dir M.Mercè Marçal!!

      Elimina
    2. Tens raó, he estat simplista, August. Però les dicotomies m'agraden!

      Elimina
  3. Encara que no conec molt profundament l'obra de Maria Mercè Marçal, sempre m'he reconegut molt lligat al seu sentiment i als seus anhels de llibertat.
    August, has proposat un poema molt adequat per reivindicar el paper de la dona, lluny de les antigues dependències que les subordinava a les injustícies que perpetrava el masclisme dominant.
    Encara resta molt camí a fer.
    He sabut que ets mestre. La meva filla també ho és. Compartiu el neguit per un món millor, sense distincions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la poesia de la Maria-Mercè Marçal cobreix molts àmbits, també el de la lluita nacional. Com diu la seva famosa DIVISA:

      A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
      de classe baixa i nació oprimida.

      I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


      Els mestres compartim, en general, moltes de les lluites per un món millor. Al cap i a la fi treballem amb el futur davant nostre.

      Una abraçada, Xavier!

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. És ben ve ella a la foto, jo vaig tenir el plaer d'entrevistar-la fa uns anys; l'entrevista és al meu bloc, a la pestanya que posa "radio poètica"...Si em permets afegiré aquests versos seus tan coneguts:

    "A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
    de classe baixa i nació oprimida.
    I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."

    Avui fent "zaping" m'he topat amb comentari que m'ha agradat molt. No sé ni quina emissora era. Es veia una dona virtual que caminava i un peu de foto que deia:
    "Si hoy te felicitan, diles que mañana también será tu dia".
    Bon vespre, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Roser, hi aniré a escoltar-la. És una persona que sempre m'ha interessat molt, no només per la seva lluita sinó també per l'alta qualitat de la seva poesia.

      Veig que tu ja havies afegit la DIVISA quan l'he posada al comentari del Xavier. Ho sento no ho havia llegit. Ben mirat, no fa cap mal repetir les seves paraules.

      Això que em dius del peu de foto està molt bé. M'ha fet pensar en un tuit que he llegit on es veia una iaia escrivint una pintada on deia: "Oblida'm el dia d'avui i fes-me costat els altres 364". L'he trobat també molt encertat.
      Bon vespre, M Roser.

      Elimina
    2. Tampoc me n'havia adonat, però no hi fa res com més es repeteixi més clar ho tindrem...

      Elimina
  6. Un dia com avui no pot faltar M. Mercè Marçal, tot un símbol de moltes coses. Tant de bo arribe un dia en què ja no ens calga recórrer a un DIA DE LA DONA.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, NovesFlors. Mentrestant, dia a dia, farem el possible per fer-lo innecessari.
      M. Mercè Marçal, sempre ha estat un referent en moltes lluites. I una gran poeta!

      Elimina
  7. És una joia, aquest poema i fa de bon llegir i rellegir.
    I és una felicitat sentir-nos acompanyades per aquests homes, avui n'he llegit uns quants, que sou tant bons companys de viatge. Per homes de veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Sols tindrem ja la vida / per arma i per escut / a totes dues mans." Que fàcil que sembla i que difícil que ens ho posem tots plegats (uns més que altres, esclar).
      Celebro que t'hagi agradat el poema i també que hagis pogut comprovar que, en aquesta lluita diària, no esteu soles.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Jo que soc jove encara veuré quan arribarà aquest dia ;)

    ResponElimina
  9. M'encanten els comentaris d'en Pons.
    Sobre MMM i el seu poema, no cal dir-ne res més. Aquest any he fet un poemeta també dedicat a les bruixes, per a aquella falla d'Oliva que ha dedicat el seu llibret a les dones. És molt més senzill que aquest poemàs de la Marçal, i espere que el gran públic faller l'entenga. Ja us l'ensenyaré. Salut a mars!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maria Josep, pels teus comentaris.
      Sí, en Pons és, senzillament, inefable (ara que no ens sent).
      Esperem aquest teu poema dedicat a les bruixes valencianes -imagino.
      Una forta abraçada!
      PD: Saps que quest any el Premi El Lector de l'Odissea ha recaigut -per primer cop, crec- en una autora valenciana? Raquel Ricart. Vaig poder parlar amb ella i li vaig parlar de tu. Em va dir que et coneixia.

      Elimina
  10. Ben bonic, fins i tot per un lerdo com jo... Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veus, Ignasi, la poesia a més de bonica pot ser també una eina de lluita. Celebro que t'agradi. Una abraçada!

      Elimina