dissabte, 5 de desembre de 2015

Per què escrivim? (2)



2.- RAONS COMUNICATIVES


Escrivim també per a relacionar-nos, per fer arribar a algú altre un missatge, de vegades anodí, pràctic, altres cops per comunicar-li algun sentiment, una decisió, un pensament important per a nosaltres. Els mateixos que deien que amb la postal s'havia acabat allò d'escriure cartes, ara afirmen que aquestes han quedat obsoletes, reduïdes a un simple correu, un whatsapp, una nota al facebook, una piulada al twitter… Per no parlar de les famoses emoticones…

Però la veritat és que potser escrivim més que mai. Un altre tema és si això significa que estem més ben comunicats o que tot aquest devessall d'eines acaben sent una font interminable de malentesos. No hi ha com parlar cara a cara per entendre's, oi?

L'escriptura demana uns codis i, si no es tenen en compte, no es pot garantir que el missatge arribi en les millor condicions per a ser entès. I tanmateix:

"escric per establir comunicació (bàsicament emails, tb watsapps i altres)"   

escric per saludar, per interessar-me per algú, per dedicar uns mots a algú a qui aprecio, per felicitar aniversaris…”

"per demostrar sentiments i emocions"

"Per la necessitat de compartir"

“per transmetre l’estimació envers l’altre”

“Escric per posar-me en contacte amb els amics... com ara. El que escric no és important, el que importa és que estem en contacte... encara que passin molts dies sense saber dels amics quan em decideixo a escriure’ls em sento molt a prop d’ells –sobretot dels que viuen molt lluny”

“Escric per influir en l’estat d’ànim dels altres, positivament!”

“Quan sento necessitat de comunicar una opinió sobre algun tema (…) per aportar opinions als debats públics, perquè això significar anar a engruixir les argumentacions del pensament col·lectiu, per si, a algú, això li pot servir d’alguna cosa.”

“Escric per respondre preguntes que em fan alguns amics tafaners que volen saber coses de mi i que em plau contestar amb tota sinceritat i afecte.” 

       
          (continuarà)





18 comentaris:

  1. És veritat això que els amics llunyans els sents a prop en escriure'ls!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ha passat de rebre un mail d'un a mic que feia anys que no en sabia res. I de cop és com si recuperessis la connexió que havies tingut, com si no hagués passat el temps...

      Elimina
  2. La mava manera preferida d'escriure és aquesta. M'agrada molt escriure cartes als amics. Per mail, ja no utilitzem gaire el paper, però a nivell comunicatiu el canvi és a millor, a molt millor. El mail, no té limit de llargada i es immediat i pràctic i ràpid. I fins i tot, havia escrit moltes cartes en format word, per posar-les en arxiu adjuntat. Ara ja no ho acostumo a fer tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi he de reconèixer que m'agrada l'encant d'una carta postal, ja sé és com una cosa antiga, i que triga en arribar i tot això… Abans n'escrivia forca. Ara amb el correu electrònic, la veritat és que ja no. És molt més pràctic, com tu dius, i ràpid.

      Elimina
  3. Amb les noves tecnologies és més fàcil comunicar-se amb l'escriptura, a mi que em fa mandra telefonar, m'agrada més o parlar cara a cara o escriure, actualment un correu electònic o un watsaap, així saps que ho rep quan vol i no molestes.
    La raó, pot ser qualsevol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera vegada que vaig escriure un correu electrònic vaig pensar: mira que bé! ho puc enviar quan vull, sense pensar en l'hora o el moment, en si l'altre està disponible o no, quan a mi em va bé. Tota una troballa!

      Elimina
  4. confesso que fa temps que no escric cartes encara que crec que tenen el seu encant , estem segrestats per la immediatesa; escric perquè ho necessito, escric per expressar-me , per comunicar-me, per divertir.me per moltes coses ....escric mails també però com que no els tinc al mòbil he d'obrir necessàriament el pc amb la qual cosa no els rebo ni els escric ni els llegeixo de manera immediata, també m'agrada molt enraonar, xerrar, dialogar, conversar i parlar en directe cara a cara , per telefon no m'agrada gaire i renuncio a tenir el whatup o com es digui pel que té de xerrameca, de molèstia i per l'exposició pública del numero de mòbil .....escric per ser , escric per escriure, escric per sentir, uf i m'aturo ja

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'agrada parlar per telèfon, tot i que ara ho faig sovint per parlar amb el meu pare que s'ha quedat vidu fa 5 mesos i no viu a prop. I és curiós: mai m'havia agradat trucar i ara m'agrada sentir-lo i que m'expliqui com li ha anat el dia.
      Gràcies Elfree, per les teves aportacions!

      Elimina
  5. La majoria de respostes, les trobo interessants...Jo sóc de les que prefereixo parlar cara a cara, mirant-se als ulls!!!
    Comunicar-se escrivint pel mòbil és un cultiu de faltes d'ortografia i de vegades no entens bé les paraules...Recordo la il·lusió de quan escrivia i sobretot, rebia una carta escrita a mà!!!
    Ja sé que els temps canvien però...
    Bon vespre, August.

    ResponElimina
  6. Jo també, Roser, però estaràs d'acord que les noves aplicacions tecnològiques permeten ampliar moltíssim les possibilitats de mantenir una comunicació amb molta gent. Si els haguéssim de veure a tots no donaríem l'abast. Els amics de veritat, però, s'han de cuidar dia a dia i cara a cara, com tu dius.

    ResponElimina
  7. Hi ha molta gent que té aversió a la comunicació escrita a través de missatges, mails, i altres facilitats. Personalment no tinc temps de parlar en directe amb tota la gent amb qui he de comunicar-me, per tant aquestes eines em resulten molt profitoses, i hi confio cegament. Malentesos? Sí, també n'hi ha, però per això està bé expressar-se amb claredat i mirar de no deixar coses malenteses a l'aire i aclarir-ho tants cops com calgui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Xexu! Hem d'aprofitar els avantatges de la tècnica i posar-los al servei de les nostres necessitats, en aquest cas comunicatives. I sobre els malentesos, també és veritat que n'hi pot haver encara que parlem cara a cara. Ja hi va dir Antoine de Saint-Exupéry: "El llenguatge és font de malentesos". Si hi ha bona voluntat s'aclareixen aviat (valgui el rodolí que acabo de fer).

      Elimina
  8. També escrivim per compartir amb el mon el nostre gran talent (els pocs que el tenim vull dir). T’imagines un mon sense Pons’s Blog? Horrible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlant del tema d’avui, la escriptura com a manera de comunicació a mi personalment em va bé per quedar amb el grup d’amics i no haver de trucar un a un per notificar lloc i hora. A part, també em comunico per mail amb algun amic que no em cau a prop. Per feina també escric molts mails per comunicar-me amb la gent i que quedi tot per escrit no fos cas que després hi hagi mals entesos.

      Elimina
    2. Tens tota la raó, Pons! Ara veig que em faltava una categoria sobre els motius per escriure. La titularé "Raó Pons" i l'afegiré a la resta. Gràcies! (i perdona l'oblit imperdonable, valgui la "repugnància" -que deia un amic meu).

      Elimina
    3. És cert, també, -abans ho parlàvem amb en Xexu- que les "noves" tecnologies ens permeten agilitzar les comunicacions amb amics i coneguts. I sobre això de deixar-ho per escrit també està bé perquè després ningú no pot dir que va dir una altra cosa. Encara que sempre hi ha que neguen l'evidència o diuen allò tan suat de "doncs jo no ho vaig rebre" quan tu el tens com a enviat a l'adreça correcta. S'han acabat les excuses!

      Elimina
  9. Escrivim despullats. Encara que intentem vestir les nostres emocions amb diferents paraules o frases, més o menys ben construïdes, la veritat és que ens mostrem nus.
    Un altre tema és que a vegades exagerem, reduïm, dissimulem o fins i tot mentim en el que diem. Aleshores tot es complica, però seguim a l'intempèrie.

    ResponElimina
  10. Perquè no sempre trobes un interlocutor adequat a qui dir-ho i, escrivint-ho, pots fer-ho (i de passada, quan escrius una cosa, te n'adones que la saps).

    ResponElimina