El Jaume Cela es jubila!!

Mentre rumiava el meu post d'avui he topat amb la notícia: el Jaume Cela es jubila! "Mira-te'l, un altre cop en Jaume", com diu el seu company Juli Palou al seu escrit "Per a l'estimat Jaume Cela" del Criatures d'avui.
Doncs ja està, no hi ha res millor de què parlar. Quan un mestre es jubila -sigui conegut i mediàtic com el Jaume o més familiar com tants i tants d'altres-, quan un mestre o una mestra es jubila -repeteixo- sempre tinc la mateixa sensació: agraïment. El que imagino deuen sentir la llarga corrua d'alumnes que han passat per les seves mans -i el seu cor-, l'agraïment dels pares d'aquests nens, la complicitat que els seus companys de feina deuen sentir cap a un que, com ells, ha intentat navegar per aquest difícil món de l'escola. Difícil i, tanmateix, emocionant, ple de sorpreses agradables, de lluites colze amb colze amb els que creiem que l'escola és més que un edifici on deixar els fills d'altres mentre aquests treballen.
En fi, Jaume, moltes gràcies doncs pels bons moments que deus haver fet passar als que han estat amb tu. Jo, des de la distància t'he llegit, m'he emocionat amb tu i les teves reflexions:

"Puc afirmar que el sentit de la meva vida me l'han donat els centenars de criatures que he mirat d'ajudar a interessar-se pel coneixement i a ser bones persones."

Sempre recordaré els bons moments, molt especials, que vam viure amb la colla dels Petits Astronautes mentre llegíem "Uns dies amb Sir William", el llençol-fantasma-aristòcrata que va entrar als nostres cors i que tantes rialles ens va provocar… També tants articles teus -i del Juli-, que espero que no deixis d'escriure, encara que t'hagis "jubilat". En això estic molt d'acord amb el Juli:

"Perquè no sabem exactament si fer de mestre té a veure o no amb la vocació, però sí que tenim clar que els bons mestres esdevenen per sempre delicats baluards contra l'estupidesa humana."

Doncs això, felicitem-nos (jubilació ve del llatí iubilo -joia, felicitat-) per haver pogut gaudir del mestratge del Jaume. I felicitem-lo tot demanant-li que no ens deixi orfes del seu saber.

Gràcies, Jaume!!