Conversa

Fotografia: Teresa Coral

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com 

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties,

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te, a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

                               Miquel Martí i Pol

Deixa'm, Santi, que avui parli de tu, d'una tarda meravellosa al teu costat. Havíem quedat per sopar a casa vostra, però d'hora, perquè abans volies ensenyar-nos un lloc que tenia un valor molt especial per a tu: el Castell de Penyafort. Recordo alguns detalls d'aquella tarda, lenta, que passàrem al teu costat. Però sobretot em ve a la memòria aquella passió que senties per aquell racó on havies abocat tant de tu mateix. El sol va anar declinant mentre ens submergíem per aquell laberint de passadissos i arcades amb tanta història acumulada. I ara mira, vés per on, hi guarden el nostre trepig i les nostres converses. I m'acompanyaran per sempre com un regal preciós que ens oferires i que ara pren un valor nou a la llum de la teva absència. Perquè el veritable regal va ser poder-te conèixer i compartir  amb tu aquella passió teva, com la que abocaves en tot allò que feies. Potser arribarà el dia en què no caldrà parlar de tu per recordar-te i, poc a poc, seràs una passió, una tarda que es marfon vora les vinyes. Mentre això no arriba parlarem de tu, company, perquè ens hem d'explicar moltes coses. Encara.