Esclat primaveral

Ja fa algunes setmanes que la primavera esclata arreu. He fet un parell de sortides aquests dies i no he pogut estar-me de fotografiar aquest espectacle que la natura posa al nostre davant. A les vinyes els pàmpols ja verdegen, el mateix verd, amb mil matisos que s'imposa a qualsevol conreu -com diria el poeta. Les alzines també floreixen (sí, ho heu llegit bé: floreixen, en uns ramells de flors molt petites de color groc verdós anomenats aments), i al seu costat les estepes. I als marges hi ha un veritable festival: malves, borratges, sàlvies, plantatges, camamilles, margarides i unes flors de card violàcies precioses que no conec. No sé on mirar, o, més ben dit, no paro d'aturar-me aquí i allà, càmera en mà. Voldria capturar aquesta bellesa que es mostra sense saber-se, just a l'abast de la nostra mirada:

Avui he tornat a sortir i he seguit el camí que passa per sota del castell de Sant Martí Sarroca:

seguint la riera que travesso un i altre cop:

Després el camí s'enfila per anar a trobar l'ermita de Sant Joan de Lledó:

Pel camí m'he trobat la delicadíssima jonça:

                           

(per cert, he rectificat el nom -lli blau- pel de jonça gràcies a l'aportació de la M Roser, com podeu llegir als comentaris)

Al cap d'una estona he arribat al nucli de Can Grau:

Allà encara m'esperava una darrera sorpresa: una mena de flor seca que creix arran de terra:

Sanguinària blanca (?)  (Gènere Paronychia, Espècie Argentea o Capitata)

Des d'allà tot fa baixada un altre cop. M'enduc al pensament totes aquestes imatges, totes les sensacions d'una tarda esclatant que ara comparteixo amb vosaltres.