dimecres, 30 de desembre del 2015

Per què escrivim? (3)


Raons professionals

En la majoria de feines l’escriptura és imprescindible. L’alfabetització gairebé universal –almenys al nostre primer món- fa que sigui impensable tenir una feina sense la capacitat d’expressar-se mínimament per escrit. Evidentment cada ocupació demana un tipus d’escrits i un grau diferent de formalitat. Però podem dir que avui pràcticament tothom escriu a la feina, i alguns cops molt més que en l’àmbit personal:

“És una eina fonamental de la meva feina. Normalment el 30% de la jornada me’l passo escrivint:  cartes, contractes, negociacions, demandes per iniciar procediments judicials...”.  (advocat)

“Jo escric per explicar coses a la gent: contes als nens, biografies de músics als oients, les claus per entendre la música de les contrades més allunyades...” (músic i periodista radiofònic)

Escric per llegir-me després i veure si el que he escrit és llegible”. (escriptor)

“Malgrat siguin textos molt seriosos, a revistes superespecialitzades, crec que sempre surt el meu amor per la literatura, ja que sovint començo amb la cita d’un llibre o una poesia... Això també em passa al twitter, sovint em costa fer la piulada, ja que m’agrada l’ús de les paraules i les frases ben construïdes, no els telegrames”.  (arqueòloga)




Raons “per endreçar-se un mateix”

Aquest és un dels motius que ha aglutinat un bon nombre de les respostes que vaig rebre. És curiós destacar aquesta “necessitat” de paraules que tenim per a dir-nos a nosaltres mateixos i, així, poder sentir-nos més endreçats i, al capdavall, més feliços. No puc deixar de citar aquí a l’Emili Teixidor.

En un llibre –“La lectura i la vida”- que hauria de ser a totes les cases, diu:

“Els humans som animals de paraules” (...) “Necessitem les paraules –la literatura- per a la nostra ordenació interior, com instruments del nostre pensament –pensem amb paraules- i per disposar de prou material per a expressar-nos, i una de les condicions per aconseguir la felicitat és que l’expressió no es quedi mai enrere de l’experiència. Hem de ser capaços d’expressar tot el que sentim i vivim, perquè tot el que se’ns quedi a l’interior inexpressat o mal expressat per manca de paraules suficients (...) es converteix en obstacle per a la llibertat interior, en una molèstia per a la felicitat “[1]



Bona prova d’això que ens diu Teixidor són aquests fragments:






“M’ajuda a fer fora els sentiments que a vegades no saps explicar.”  (12 anys)

“ Per expressar sentiments i descarregar les càrregues emocionals de dins meu a través de paraules”

“A l’aeroport vaig veure dues nenes angleses d’uns 10 anys totes dues escrivint en unes petites llibretes ‘personals’ i amb lletra de pal, tota l’estona. De tant en tant feien un dibuix o ho ensenyaven a la mare. Vet aquí, per mi, la gran diferència de les nostres cultures. Els anglosaxons escriuen el seu dietari quasi com la cosa més natural del món. “

“Escric per poder expressar allò que penso i sento a través del diari personal”

“Tampoc escric perquè explicant una història pugui suportar-la millor: no escric per poder suportar la vida.”





“Escric i sóc més jo mateixa, em sé trobar i em serveix per saber per on tirar”

“Escric per trobar-me a mi mateix. Quan em trobo, continuo escrivint per dissimular qui sóc.”

“Escric per expressar les meves idees i valorar en el temps la pròpia evolució”

“Escric per donar-me a mi mateix una visió del món, que d’altra manera desconeixeria, i amb la certesa que segurament a ningú més li interessa, però, en tot cas –això encara més segur– que a ningú interessa més que a mi mateix.”

Diu el poeta Joseph Brodsky: “si les autoritats coneguessin els beneficis immensos que proporcionen les paraules, la bona literatura, dedicarien més  diners als pressupostos d’educació i cultura, perquè haurien de dedicar menys recursos a la sanitat.”


(continuarà)



[1] Llegia aquests mots quan encara tots teníem al cap els atemptats produïts a París durant la nit anterior. De vegades, malgrat són necessàries, no trobem les paraules per descriure el que vivim. Una amiga em va fer arribar aquest missatge: “Le silence c’est la seule chose possible à faire. La mort c’est trop dure”.


13 comentaris:

  1. Aquestes raons de dues menes que poses avui, les dues les comparteixo.
    M,agrada veure com ho expressen les altres persones.
    Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és curiós com cadascú, a la seva manera, utilitza l'escriptura.
      Gràcies a tu per llegir-ho i comentar-ho.

      Elimina
  2. Un post molt interessant, m'agrada això d'endreçar-se un mateix...Aquests fragments que ens poses ens donen un ventall de motius de com la gent ho fa!L'altre dia, a la xerrada de la qual parlo en un post, vaig fer servir la classificació dels cinc punts de perquè la gent escriu, que vas fer tu, és l'únic que duia apuntat i em va servir molt...El noi que estava a la taula, al meu costat, quan li va tocar parlar, em va demanar els apunts (teus), perquè va dir que estava molt ben resumit, el fet d'escriure...
    Moltes gràcies pels teus punts de vista literaris.
    Bon vespre August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Content d'haver-te sigut útil. Pots fer-ho servir com jo he fet servir les opinions dels que m'han escrit. Tots hi guanyem.
      Bona nit, Roser!

      Elimina
  3. M'encanta August, com sempre. Realment molt interessant aquesta sèrie de per què escric, et fa pensar molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va agradar molt llegir totes les respostes que vaig rebre. Crec que és un bon ventall de les raons per les quals escrivim. I encara falta la darrera! (properament en aquestes pantalles).
      Bona nit, Carme!

      Elimina
  4. Dius coses molt interessants que fan pensar.
    Tenim paraules suficients? Jo crec que no. La música o l'art també ens ajuden a percebre o expressar-nos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, hi ha altres llenguatges amb els quals aproximar-se a allò que hom vol expressar. I la música o l'art, en ser més abstractes, permeten dir allò indicible. També és cert que, sense els poetes, estaríem molt coixos en aquest aspecte. Sempre voregen els mots i el seu significat buscant de trascendir-lo per a expressar realitats complexes.
      Bona nit, Consol!

      Elimina
  5. Vital escriure en l'àmbit professional per tal que tot quedi ben clar per escrit, que llavors hi ha retrets...

    Per un mateix? Sí, escriure ajuda a organitzar les idees. Per exemple gràcies al posts de sèries que escric noto que estic gaudint més de la sèrie en qüestió perquè estic més atent per tal que el que escric estigui millor, i podria trobar altres exemples, però em fa mandra....

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em passa en la meva feina: hi ha coses que, si no vols que es girin contra tu, has de tenir-les anotades i ben clares.
      I això que dius que gaudeixes més ho entenc perfectament: l'esforç d'escriure sobre una cosa ens fa aprofundir-hi i, en fer-ho, el plaer d'allò que ens agrada encara és més gran.
      Bona nit, Pons!

      Elimina
  6. Som paraula (o gest, o signe). Amb elles construïm el món. O l'inventem. O el reconstruïm. A vegades és tan evident que ho oblidem, oi August? Sempre és bo pensar-hi i fer-hi pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig tenir l'immens privilegi de tenir a José M. Valverde com a professor. Una de les seves idees clau era que estàvem fets d'idees (expresades en paraules) i que en tant que pensàvem (amb paraules) ens construïem a nosaltres mateixos.
      Bona nit, Enric!

      Elimina
  7. Jo crec que l'única carrera que val la pena és filologia, perquè amb les paraules ens comprenem a nosaltres mateixos, en canvi en una carrera de física només hi entens de física.

    ResponElimina