dimarts, 9 d’agost del 2016

Per les "fortaleses" de Castellví de la Marca (2): El Castellot


Ruta cap al Castellot de Castellví de la Marca

La segona ruta em porta a la gran "fortalesa" de Castellví de la Marca, les restes de la fortificació medieval coneguda popularment com el Castellot (que a més dóna nom a la meva escola). La seva silueta està sempre present vigilant totes les sortides que faig. No en va era una torre de vigia que enllaçava amb el sistema de castells i fortificacions edificades en aquesta terra de Marca o frontera amb els dominis sarraïns.

Segueixo el mateix camí que la ruta de Can Pascol, només que un cop a la riera la segueixo fins a trobar el camí de pujada al Castellot:

De seguida apareix a la meva dreta, a l'altre costat de la riera de Marmellar:

A la dreta s'enfila el camí cap al Castellot

Sort que he sortit d'hora perquè la calor comença a apretar. El camí serpenteja tot vorejant -ombrejat pel bosc-  el puig del Castellot en direcció sud-sudoest fins que arriba a l'alçada del coll que el separa de la  muntanya de Cal Planes. Allà acaba de girar en direcció nord-est per encarar la darrera rampa. Abans era molt difícil pujar-la sencera perquè el camí estava molt trencat. Fa poc que l'han aplanat i no puc dir que és una delícia -perquè no ho és, costa "lo" seu- però si estàs una mica en forma pots arribar fins dalt:

Darrera rampa abans del cim del Castellot
Bé, la veritat és que encara queda un darrer tram impossible de fer en bici, un corriolet molt trencat i enfilat que salva els darrers cent metres fins a la torre (i 20 mts de desnivell)

El cilindre està força amenaçat de ruïna tot i una actuació de fa uns anys que va consistir en encimentar la part més trencada, just on s'hi veu una possible entrada (o és un efecte de l'enderroc?). Sigui com sigui demana una consolidació i restauració importants. 
Fa molts anys que hi pujo i sempre penso com me la trobaré la propera vegada, si encara es mantindrà dempeus. 




Un cop dalt em refaig menjant i bevent una mica mentre gaudeixo de l'esplèndida panoràmica cap a tots els punts cardinals. 

Mirant cap al sud-est el Baix Penedès. En dies sense calitja es veu perfectament el mar. En primer terme l'antic nucli de Castellví, amb l'església de Sant Sadurní
Vaig donant la volta a la torre. Al seu costat est em trobo l'espadat de més de 60 metres. Cal acostar-s'hi amb molt de compte, un pas en fals seria fatal. 


En aquest racó hi ha una curiosa estructura simulant una mena d'estrella de ferro amb els quatre punts cardinals. Si no vaig errat és un pessebre d'aquests que els excursionistes de la zona solen posar en els cims del Penedès. En una mena de capseta també de ferro s'hi amaga la llibreta on qui vol deixa les seves impressions per a la posteritat. Jo escric quatre ratlles pensant que a finals d'octubre, per la Castanyada, hi tornaré a pujar amb els Llunàtics, la meva colla d'alumnes que ja faran 6è!! Els deixo un missatge, com una carta al futur.


Si segueixo girant cap al sud apareixen les restes de l'ermita de Sant Miquel. En aquest blog d'en Josep Arasa trobo més informació: 

"Arran de cingle i prop de la torre hi ha les restes de l’església romànica de sant Miquel que era la capella del castell. L’església també tenia les advocacions de sant Pere i de santa Maria. Hi residia un prevere que havia de celebrar diàriament missa (1293). A l’altar de santa Maria els dissabtes, el de Sant Miquel els dimarts, i al de sant Pere els altres dies."

La Capella de Sant Miquel, adossada a la torre arran de l'espadat. Com veieu també amenaça ruïna.
El Castellot de Castellví de la Marca (evolució fonètica de Castellvell) té, lògicament, la seva història. Al mateix blog d'abans en segueixo alguns rastres:
"El Castellot és un dels miradors més esplèndids del Penedès, dalt d’un penya-segat de 469 metres. El Castellot s’esmenta per primera vegada l’any 977 en ocasió d’una venda que feu el comte Borrell de Barcelona. Aquest castell defensava els límits occidentals de la comarca, i va ser el centre -juntament amb el de Castellvell de Rosanes- d’un dels llinatges feudals més importants de la marca del Penedès, els Castellvell, els quals van adquirir la propietat vers l’any 1023.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya
La torre mestra circular tenia interiorment un diàmetre de 220 cm a la planta baixa, amb unes parets de 165 cm de gruix. L’alçada era d’uns 10 m, i tal com succeeix a la majoria de les torres s’hi entrava -a mitjana alçària- per una escala de fusta, que en cas de perill, podia ser retirada. 
Adossada a la torre hi ha les restes d’una dependència, i d’una cisterna, probablement utilitzada pel castlà, la seva família, alguns servents i alguns soldats, que eren els qui hi vivien permanentment. Els Castellvell era una família poderosa que tenia molts altres castells i propietats i no venien a residir-hi molt a sovint."
Des del penya-segat vista a la Riera de Marmellar, per on he vingut i per on tornaré
Un cop refet i abans el sol no comenci a petar de valent me'n vaig avall un altre cop. En pocs minuts -mira que m'ha costat pujar-hi!- sóc a la llera de la riera. Completament seca. Però ja se sap que els rieres s'omplen de cop quan hi ha tempestes. Jo l'he vista amb tota la força de l'aigua i fa respecte si t'enganxa a prop.

Penso en el Joan, un alumne meu que deia que el seu racó preferit era aquest. I no m'estranya perquè té una força especial aquest llit de pedra recargolat en mil i un forats. Assegurava que li agradava molt venir i fer-hi els deures. Això últim ja ho poso més en dubte...

Faig un darrer cop d'ull amunt i veig el cingle amb el Castellot a sobre. I la cova! M'ho deixava: just a sota del Castellot hi ha un gran forat que segur que deu guardar mil i una històries. Algunes parlen fins i tot d'un tresor que mai ningú ha trobat. I si ho ha fet no ha dit res, és clar!


Dades de la sortida

Distància (des de Vilafranca):  37,72 kms.
Temps:  2h 44 min.
Mitjana:  13,7 km/h.
Desnivell positiu acumulat: 595 mts.

PS: Trobareu una proposta de ruta al voltant del Castellot molt ben documentada, amb mapes, croquis i una descripció molt acurada al blog Fem un tomb, del biòleg i excursionista vilafranqui Lluís Catasús.

Proper capítol: En ruta fins al Clapí Vell

3 comentaris:

  1. Una altra ruta molt bonica, potser una mica diferent de l'altra. M'agrada que hagis deixat una carta al futur, els teus alumnes quedaran ben sorpresos...I m'agrada el lloc on l'has deixada! La bici també contempla el paisatge.
    Veig un cingle no apte per vertiginosos i m'encanta la foto de les obagues, mare meva quin bé de Déu de pins!!!
    Sort que primer puges i després baixes , perquè si és a l'inrevés...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Gràcies per compartir amb pèls i senyals i fotografies la teva ruta ....paisatges bellíssims !

    ResponElimina
  3. És guapissim aquest paisatge... Quan dius que has vingut i que tornaràs per la riera de Marmellar i me la miro a la foto, penso que segur que fa bo d'endinsar-s'hi.

    ResponElimina