Més ResSONS (ara poètics) DEL CASTELL

Un bon amic poeta, Jordi Trepat, em fa arribar aquesta

Crònica ingènua i estrafeta

d'una nit de juny 

al Castell de Penyafort. 

En franca convocatòria

al Castell de Penyafort,

s'han casat en el record

passat-present d'una història.

Comtes, nobles, plebeus, senyors, abats,

fronteres, ràtzies, assentaments,

defensa, població, castells, convents :

això és el que s'esmenta en els relats.

I almoràvits i castlans,

cristians i sarraïns,

tots, segons com, pelegrins,

en la gleva, catalans.

I en els detalls

segons lligalls,

Sant Ramon el conseller

del bon rei Jaume primer,

jurisprudent, miracler.

I un poc més lluny,

Joan d'Espuny

i el prior Guasch, fundadors.

I els Puig-Amat, compradors.

I en següents itineraris,

masovers i propietaris.

I un poc més tard,

com en apart,

saqueig, espoli, presó,

i molta, molta buidor,

i força especulació.

Fins que ho agafa per fi

Na Jordina Gallemí,

i comencen les clarors

quan s'arriba al 2002.

Però avui ha estat una festa

de cultura i de conquesta

perquè, misteriosament,

en nit mágica i festiva,

ha ressonat plenament

i se'ns ha fet avinent

que la història hi és ben viva.

Al cansat mur de la torre,

s'hi han pintat v/belles imatges

recurrents testimoniatges

que la memòria no esborra.

El Castell s'ha embaumat

de sons, història i paraules,

mostrant de tants segles baules

que a tots ens han fascinat.

Rapsodes, músics, prosistes,

tècnics de so, cantautors,

informàtics, muntadors,

ha estat un aplec d'artistes.

La idea i el redactor

-amb bon to d'oralitat-

a tots ens han captivat

capturant-nos l'atenció.

I hem anat a dormir

amb molts sons per agrair :

moaxaja, gregorià,

corrandes, tons per ballar,

força goigs tradicionals,

poemes ben personals

intimistes i amorosos,

de protesta i dolorosos.

Al cava final-comiat

de tot i tots hem parlat.

Lloances, agraïments,

somriures, retrobaments,

satisfaccions generals,

felicitacions grupals.

Com ha recordat algú

després d'aquesta ocasió,      

és cert que ho sent cada u: 

els "Sons del Castell", segur,

ens han fet a tots millor. 

                                                                      Scripsit : Jordi Trepat

                                                                      9 de juny del 2018