Antoni Nogués, el mestre que va prometre el mar

 

Profundament commogut per la història de l'Antoni Benaiges, "el mestre que va prometre el mar".
No vaig poder veure aquesta exposició a Vilafranca i ha hagut de ser a Mont-roig del Camp, on va néixer, que he conegut el valor humà i pedagògic d'aquest mestre català destinat a un petit poble de Burgos, Bañuelos de Bureba. 

Allà, seguint les propostes de Célestin Freinet, un pedagog francès que apostava perquè els nens escrivissin sobre allò que vivien i els interessava, va crear la revista escolar "Recreo". Entre els molts treballs que hi van publicar en destaca un: "EL MAR. Visión de unos niños que no lo han visto nunca." Hi explicaven com s'imaginaven que devia ser, a partir d'algunes coses que els havien dit. 

Però Benaiges va voler fer un pas més i -el gener del 1936- els va dir que els portaria a veure'l. Els convidaria a casa seva, a Mont-roig.

Aquesta promesa es va veure truncada. El 19 de juliol d'aquell any, quan ell ja preparava el viatge, va ser detingut, torturat i assassinat.
La seva història va romandre silenciada, amagada en el cor d'aquells nens i nenes i dels companys de professió fins que el 2010, amb motiu de l'exhumació d'una fossa comuna a la Pedraja, algun d'aquells alumnes va pronunciar el seu nom i el va rescatar de l'oblit. A partir d'aquí gent com Sergi Bernal, fotògraf, va tenir la idea de crear aquesta exposició: Desenterrant el silenci. I amb l'Alberto Bougleux van produir un emotiu documental, El retratista, a partir de la història de la foto que van fer als alumnes de l'Antoni. Molts no havien vist mai un fotògraf.

              

(Mont-roig del Camp, 1903 – Fossa comuna de la Pedraja, 1936)

Mentre llegia i veia les imatges d'aquesta exposició pensava, malgrat tot, que l'Antoni va fer feliços aquells nens mentre aprenien al seu costat i imprimien les seves pròpies paraules en aquella petita impremta.

Un record que devien portar dins seu tota la seva vida i que ara ens l'ofereixen per a la dignificació de tants mestres republicans que van creure i van treballar per un món millor.


PD: Aquest curs amb els meus alumnes vam poder fer un taller sobre les escoles freinetianes al Penedès. Vam aprendre a utilitzar una tècnica semblant a la que feien servir aquells nens en les seves revistes i vam llegir els seus textos a Ràdio Vilafranca. Tota una experiència que va posar nens del segle XXI en la pell d'aquells infants educats en les escoles de la república.

PD2: Podeu fer una visita virtual a l'exposició si cliqueu a la imatge: