Una sessió esplèndida ahir al @kursaalmanresa veient la representació de "Bodas de sangre" de Federico García Lorca a càrrec de @projecteingenu
Versió contemporània, arriscada, creativa, que juga amb molts llenguatges: el teatral, el musical (música en directe de tall experimental), el coreogràfic (uff, quin tros de ballarí, que representava Lorca dalt l'escenari) i l'àudio-visual (actors filmant actors en directe projectats en una pantalla central). Més enllà d'algun petit moment de sobrecàrrega d'estímuls (no sabies on mirar, on era l'eix de l'acció dramàtica) i d'algun dèficit en el so (o en la dicció), en conjunt una proposta excel•lent que mereix ser vista. Si la fan a algun lloc no dubteu ni un moment.
I per sobre de tot el verb de Lorca, no només el de l'obra sinó el de les seves paraules parlant del duende, la poesia, l'España aquella que el va assassinar, però també aquella de la Institución Libre de Enseñanza que el va ajudar a créixer...
I la nana del caballo en el agua, i la del "sitio donde tiembla enmarañada la oscura raíz del grito".
Quina obra més esplèndida "Las bodas de sangre" d'en Lorca, Camaron és tan autèntica. Quan va fer la peli, de Camaron en feia un ex-alumne de la meva escola, que un dia el vaig trobar aquí a Esplugues amb un super cotxe i jo m'hi vaig apropar per saludar-lo, li vaig preguntar si era l'Oscar Jaenada i va dir: Ostres, la Roser!, amb va fer molta il·lusió que es recordés de mi, perquè jo no havia estat mai tutora seva, és bonic deixar bons records.
ResponEliminaBon vespre, August.