Mentre continuo preparant i assajant el meu nou projecte poètico-musical, NUSFLOREJANT, a partir de la poesia d'Enric Casasses, i quan em pensava que ja tenia totes les peces fetes, les muses m'han sorprès xiuxiuejant-me la música per a aquest preciós poema sobre la bondat: "A un amic". Aquí el teniu per si us ve de gust sentir-lo.
L'atzar -o la serendípia- ha fet que al mateix temps aparegués aquest article de Josep M. Lozano al Periódico sobre la bondat. I és que, en els temps que vivim, tan carregats de cinisme, la bondat esdevé revolucionària. Feu bondat.
M'agrada molt l'Enric Casasses, no m'estranya que t'hagi inspirat!
ResponEliminaHola Helena, a mi també m'encanta. Sobretot perquè té molts registres i em sorprèn sempre. I aquest alegat a favor de la BONDAT -en majúscules però encarnada en una persona- el trobo senzillament genial. Gràcies per seguir-me i fer comentaris. Em temo que no sóc gaire recíproc. Una abraçada!
ResponElimina