Fa ja uns quants dies que vaig assistir a la inauguració de l'exposició "Un llibre, una finestra oberta al món" sobre el llegat del crític de LIJ Josep M. Aloy. Els que em coneixeu i m'heu anat seguint en aquest blog ja sabreu que Aloy per a mi ha estat tot un referent, a més d'un bon amic. D'ell i dels projectes que hem compartit n'he parlat aquí altres cops. Ens vam conèixer arran de la creació de l'''Eixam d'amics de la Joana Raspall" amb la intenció de preparar-ne el centenari l'any 2013. I des de llavors la seva saviesa i bonhomia em van acompanyar. Per això, ara que ja no és entre nosaltres, estic molt content que el seu llegat es mantingui ben viu i felicito la Comissió Josep M Aloy i la FUB Manresa que continuen divulgant la seva tasca.
L'acte va tenir lloc a la sala d'actes de la FUB Manresa i va comptar amb una esplèndida conferència de Sílvia Mas, vicerectora del campus Manresa de la UVic-UCC, acompanyada de l'amena lectura de diversos textos a càrrec de l'actriu Fina Tàpies, companya d'Aloy. Va cloure l'acte Marc Aloy, fill de l'escriptor, alcalde de Manresa i president del patronat de la Fundació Universitària del Bages.
 |
| Sílvia Mas |
 |
| Fina Tapias |
 |
| Marc Aloy |
El meu objectiu és presentar-vos una mica el contingut de l'exposició. Val a dir que per a il·lustrar-ho millor m'ajudaré d'alguns fragments de la conferència de Sílvia Mas (1), a qui agraeixo profundament la seva generositat en cedir-me'ls. Els trobareu sempre remarcats en cursiva i amb la cita corresponent al final d'aquesta entrada.
Començaré per dues prèvies. Primer la seva etapa formativa al Seminari de Vic que ell -com podreu apreciar- valorava moltíssim:
"Allà em vaig descobrir a mi mateix, vaig descobrir l'amistat, i sobretot el món de la cultura. (...) Ens donaven una adolescència privilegiada, allunyada d'ensurts i amb els màxims especialistes en cada matèria de l'ensenyament. He tingut de professors el poeta Segimon Serrallonga, el doctor Junyent explicant-nos el romànic, en Ricard Torrents, que va ser rector de la universitat de Vic... Fèiem cinefòrums, teatre, venia el Martí i Pol a tocar-nos la guitarra, venia gent de la Nova Cançó com l'Espinàs. Va ser una adolescència molt rica per la qual em penso que els he d'estar agraït. (...) Ah, i feien català quan ningú més no en feia." (2)
I, com a segona prèvia, la seva etapa com a mestre a l'escola Badia-Solé, on per cert coneixerà Vallverdú en una visita de l'escriptor lleidatà convidat per Aloy l'any 1982 a la seva classe després d'haver llegit el "Rovelló". Tot aquest treball -complementat durant el curs següent amb més lectures, una visita a l'autor, una entrevista i la gravació d'un vídeo- serà premiat, per cert, amb un dels Premis Baldiri Reixach el curs 1984-1985.
 |
| Aloy i Vallverdú -a l'esquerra de la fotografia- al costat dels alumnes premiats. |
Així explica el mateix Vallverdú aquell primer encontre i com el va meravellar l'Aloy mestre:
"La sessió demostrà a bastament com el sistema de lectura de l'Aloy era enèrgicament actiu, desvetllava en l'infant el desig de veure-hi més enllà de la peripècia, li plantejava camins diferents de descriure un episodi, passava el bisturí pels mots sense fer-se pesat; si proposava sinònims o antònims, era només escandidament; llegia en veu alta i com passant de llarg un tros de pàgina només perquè algú de la classe advertís en veu alta que allí hi havia una incongruència, una falta de concordança... Josep Maria Aloy havia fet un mínim canvi en el text i l'alumne l'havia pescat. Seria per sempre més algú desvetllat en la lectura." (3).
Des d'aquell moment Aloy i Vallverdú quedarien íntimament units convertint-se el primer, més tard, en biògraf i curador de l'obra del segon, mantenint una amistat que duraria tota la vida.
 |
| Edició 40è aniversari |
 |
| Aloy i Vallverdú a "la biblioteca Rovelló, la dels 8000 llibres" |
L'exposició -que estarà disponible fins el 22 de març al vestíbul FUB1- recull en bona part el fons dipositat a la universitat de Lleida completat amb el fons manresà del Centre de Documentació en LIJ Josep M Aloy.
1 L'Aloy autor de contes i poesies adreçades al públic infantil i juvenil. Publicà dos llibres de contes, dedicats als seus fills: "Renoi quin conte!" i "Una picoreta estranya". I un llibre de poemes titulat "La lluna , la Bruna" dedicat a la seva neta Bruna. Segons paraules de Sílvia Mas:
"aquestes obres de ficció estan molt arrelades a l'experiència personal i familiar de l'autor, són molt referencials i tenen com a element comú la voluntat de voler comprendre el món des de la mirada de l'infant." (4)
Aloy s'aplicà a si mateix l'exigència que demanava com a crític de literatura als altres escriptors:
"Res de concessions per mor d'una suposada inferioritat intel·lectual del lector. Res d'incongruències apel·lant una també suposada maduresa del lector. Res de moralismes seductors i pretenciosos dirigits a "educar" unes vides encara tendres. I menys encara, res de rebaixes i simpleses lingüístiques adduint l'actual pobresa de vocabulari i les dificultats en l'aprenentatge de la llengua. Potser allò que ens cal perquè un llibre per a joves sigui un bon llibre no és res més que una mica d'ètica." (5)
 |
| Un article seu de la columna "El ventall de la Ventafocs" al suplement Idees de Regió 7 |
Josep M Aloy destacà, però, sobretot en la faceta de crític i divulgador de la literatura infantil i juvenil, especialment des de dues plataformes. Primer des de la seva columna "El ventall de la Ventafocs" al diari Regió 7 (1991 - 1994) i, més tard, des del blog "Mascaró de proa" (2012 - 2019), a més de les innombrables participacions en revistes com Faristol, Escola Catalana, CLIJ, Catalan Writing o en diaris com l'Avui o Segre. Sempre amb una visió àmplia però destacant els "nostres clàssics" i a la recerca de noves veus.
Cal destacar també en aquest àmbit la seva obra "Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de literatura catalana per a joves (1960 - 2010) on ressegueix i valora la producció LIJ catalana d'aquesta època obrint el camp de visió també a la literatura europea per a joves d'autors com Roald Dahl, Gianni Rodari o Michael Ende. O analitzant gèneres menys valorats tradicionalment com el conte, la poesia o el teatre.
3 L'Aloy biògraf i expert en Josep Vallverdú, amb qui va establir una relació d'amistat i admiració mútues. A part de la seva feina com a biògraf ("Camins i paraules. Josep Vallverdú, l'escriptor i l'home" o el retrat "Josep Vallverdú") fou curador també del recull "Contes en òrbita" i coordinador de la seva obra completa. Aquí podeu llegir el sentits poemes de comiat que es van adreçar els dos amics.
4 L'Aloy curador de l'edició d'autors com Joana Raspall, de qui va publicar tres antologies temàtiques de poesia, o del mateix Vallverdú, com ara esmentàvem. Aloy va participar també molt activament en els actes del centenari -en vida- de l'escriptora presentant arreu de Catalunya la seva obra poètica per a infants.
Una vessant no tan coneguda d'Aloy és la seva feina com a tècnic educatiu del Departament de Justícia on va treballar fins la seva jubilació. Una activitat en la qual, com no podia ser d'altra manera, abocà tota la seva expertesa i gran humanitat. A la foto següent podeu llegir una entrevista que li van fer al Regió 7. No us perdeu les seves respostes, sempre lúcides, divertides, i plenes de bonhomia i amor a la vida senzilla.
Per cert, una de les curiositats de l'exposició és la descoberta d'una novel·la inèdita d'Aloy: "Queni". Fou escrita precisament a partir de la seva experiència com a educador al Departament de Justícia. La novel·la restà llavors sense publicar per raons diverses tot i que va guanyar el Premi Serra i Moret per a obres sobre civisme (1991). Seria interessant plantejar-se si avui dia mereix ser publicada o no.
No voldria acabar aquesta entrada sense algun dels missatges que Josep M Aloy adreçà a la comunitat educativa, literària i a tota la societat en general sobre com impulsar el plaer de la lectura. Vistos els darrers resultats acadèmics (PISA i d'altres) crec que són plenament vigents. Faríem santament de tenir-los presents. Així ens ho explica Sílvia Mas recollint el pensament expressat pel mateix Aloy al seu estudi "La literatura infantil i juvenil catalana a finals del segle XX" (6):
"Si volem un país on la gent i els nostres joves llegeixin, cal que l’escola formi lectors, que la família estimuli la lectura, que en els mitjans de comunicació es parli més de llibres i escriptors, que hi hagi més espais de crítica literària per orientar pares i mestres a saber destriar entre tanta producció i no sempre de qualitat, que els editors publiquin bones obres i que els llibreters i bibliotecaris siguin experts que assessorin el lector a trobar la lectura més adequada als seus interessos. I sense oblidar, l’obligació dels polítics de crear polítiques culturals i buscar recursos per fomentar la lectura. Només així podrem parlar d’una literatura adulta o amb bona salut."
(1) Sílvia Mas Sané. "Un llibre, una finestra oberta al món", una passejada pel llegat de Josep M. Aloy.
(2) De la conferència citada. Mas ho extreu al seu torn d'una entrevista de Xavier Domènech al Regió 7, novembre de 2014.
(3) De la mateixa conferència, aquí citant un fragment del pròleg de Vallverdú a "L'home que regava els llibres", llibre col·lectiu en homenatge a Josep M. Aloy. En vaig parlar aquí.
(4) Ídem.
(5) Ídem. Fragment extret de "Et diran que llegeixis, Bernat" p. 199
(6) Ídem. De l'estudi citat de Josep M Aloy aparegut a L'ARC, UIB, març 1999.
Thank you for being a trusted source of information and inspiration.
ResponElimina